Tècniques de populisme

Ho vull deixar clar per evitar qualsevol lectura negativa: el concert de dijous a Sant Feliu de Guíxols va ser el millor dels que li he vist a Sabina a Catalunya en molts i molts anys. Irradiava llum, estava inspirat en els seus versos, se sentia a gust amb la interpretació i disfrutava de la banda. És evident que el final de la mala vida li ha repercutit molt positivament a l'escenari i el repertori va mantenir l'espectacle amb una tensió artística elevada.

El públic, com ja és habitual en els seus concerts, l'hi va posar fàcil des del principi. És per això que em va cridar l'atenció la quantitat d'armes populistes que va utilitzar Sabina per satisfer uns milers d'espectadors feliços a qui ja havia guanyat la batalla abans de començar. Per exemple: assegurar que de tots els concerts que va fer en la gira amb Serrat, el de Sant Feliu és un dels tres que recorda; proclamar que a Madrid es beu cava i no xampany; dedicar moments a catalans famosos i amics, en agraïment, com Serrat o Manel Fuentes; cantar la traducció al català d'un fragment del seu clàssic, Contigo; catalanitzar les lletres: els “guardias civiles” es van reconvertir en “mossos d'esquadra”; i Venecia sin tí en Girona sin tí; acabar el concert dient que s'havia sentit a gust, molt a gust, especialment, i que Sant Feliu l'havia fet molt feliç.

En va dir més, però crec que amb aquest llistat n'hi ha suficient per treure'n dues conclusions, a escollir:

a) Sabina està enamoradíssim de Catalunya i el concert de Sant Feliu va ser per ell, realment, inoblidable.

b) És un màster en tècniques populistes.