La vida moderna

Potser la millor pel·lícula de Steven Soderbergh –capaç de passar sense solució de continuïtat d'El soplón a les dues parts de Che–, The girlfriend experience és realment una experiència cinematogràfica insòlita. En aparença es tracta de seguir l'itinerari d'una call girl de luxe, el seu modus vivendi i les maneres en què es dedica a perfeccionar l'ofici gairebé com una empresària.

En el fons, però, Soderbergh planteja una aguda visió de l'era de la crisi econòmica, en un moment situat immediatament abans de l'elecció d'Obama, un univers en què les relacions laborals afecten les personals de manera implacable i les fronteres entre les coses es dilueixen. Potser per això ha escollit plantejar la seva història com una mena de trencaclosques desconstruït, una successió d'escenes aparentment inconnexes que acaben oferint un petit mosaic minimalista de la vida contemporània en una gran ciutat. Interiors saturats pels colors de les noves formes urbanes, exteriors que semblen una reproducció de l'infern, tot s'amalgama en petites vinyetes en què tant el sexe com la feina han perdut la seva raó de ser. I Soderbergh ho tracta tot amb delicadesa de miniaturista, amb una gran capacitat de suggerència a partir de molt pocs elements. Cinema de la crisi, però també cinema que es mostra en crisi, The girlfriend experience es pregunta cap a on van les coses, a la vida i a l'art. I les respostes que dóna són alhora fascinants i desconcertants. D'una banda, l'abisme que ens espera. D'una altra, la capacitat del cinema per mostrar-lo i conjurar-lo, la seva grandesa a l'hora de mirar-lo cara a cara. El conjunt, de veritat, enlluerna.