Tura ‘Fletcher’ Soler, al pantà misteriós

La periodista Tura Soler (Santa Pau, 1963) va començar a escriure a El Punt el 1986. El mateix any jo debutava a l’Avui. Fa més de deu anys que tots dos treballem a El Punt Avui, però entre distàncies físiques, pandèmies i inèrcies vitals, no ens vam poder veure en persona fins ahir al vespre, durant la presentació del seu relat periodístic, El pantà maleït (La Campana en català i Península en castellà), a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia de Barcelona. Un espai que va quedar petit, amb molts assistents a peu dret.

Tura Soler duia dos bons escuders, Xevi Xirgo, director d’El Punt Avui, i Jordi Grau, excompany del diari actualment prejubilat i que durant molts anys va ser cap d’ella. Una relació d’escridassades en plena redacció i (normalment) de fer les paus amb una cervesa en plegar.

Tura Soler és una periodista de la bona escola, opto per bona i no per vella perquè no tot el passat és millor, en absolut. “Rigorosa, incisiva, punyent. Fuig de les notes oficials, que és el que toca, agafa el telèfon i consulta les molt bones fonts que té i aixeca el cul de la cadira i surt al carrer. Una periodista que sovint resulta incòmoda, tot un elogi per a un periodista”, la va definir Jordi Grau. En un sector no gaire generós en els reconeixements, Soler va guanyar el 2020 el premi Josep Maria Panés i dues vegades el Carles Rahola de periodisme, el 2013 i el 2019.

Fruit de totes aquestes característiques professionals, mantingudes i perfeccionades al llarg dels anys, són les investigacions que va fer, que va redactar amb el seu estil personal i que va publicar a les pàgines d’aquest diari, de casos, entre molts altres, com el segrest de Maria Àngels Feliu, la farmacèutica d’Olot; l’assassí del geriàtric, Joan Vila, també d’Olot, i, recentment, el cas de l’assassinat, l’agost del 2017, d’una parella de joves al pantà de Susqueda, que continua sense resoldre’s i que incrementa les incògnites per poc que es grati en el llot d’un entorn natural tan bell com, pel que sembla, sinistre en determinats moments. “Com més cops vaig al pantà, com més dades tinc, menys entenc aquest cas”, va confessar l’autora, que assegura que “el llibre no té a veure amb les notícies” que va publicar al diari.

“No l’he llegit, l’he devorat”, va afirmar Xevi Xirgo. “Tot i saber el que passa i que el final no està tancat, t’hi enganxes igual. És el llibre sobre l’assassinat del Marc i la Paula, però també la història d’un paratge amb un submon perillós.” “La Tura és com la Fletcher: allà on va, hi troba un cadàver”, va ironitzar Xirgo.

Tot i que Tura Soler ja havia aparegut com a personatge de ficció –fent d’ella, és a dir, de periodista de successos– en novel·les policíaques com ara Ginesta pels morts, del malaguanyat Agustí Vehí; En el umbral de la muerte, d’Eduard Pascual; L’estranya desaparició de Laura, de Josep Torrent, i Plagues i volcans, de Miquel Casas, la fama que fa que fins i tot la reconeguin quan està caçant bolets li ha arribat després d’haver intervingut com a experta en alguns episodis de Crims, el true crime de Carles Porta. Com sempre, el poder de la televisió converteix en irrisori el de la literatura.

Ella mateixa és un personatge del seu llibre. “Un narrador omniscient em permetia ficar-me al cap de qualsevol personatge i, per això, i en part per vergonya, parlo de mi en tercera persona, per agafar distància”, va detallar Soler. “Aquest llibre ha estat possible gràcies al fet que m’han deixat treballar al meu aire; des d’El Punt Avui m’han donat tota la confiança”, va agrair.

Dilluns vinent, dia 22, a les 19 h, es presentarà a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona (plaça de l’Hospital, 6). El pantà maleït ha arribat a la segona edició en menys d’una setmana. La lectura val la pena, tant com escoltar Tura Soler en directe explicant anècdotes. No espereu deu anys com jo.