Puntí estrena el seu últim disc demà a Fornells de la Selva
‘Benvingut d’esquena’ ja es podrà adquirir demà en el concert de La Sitja, on el saltenc actuarà tot sol o en trio
El músic saltenc Adrià Puntí actuarà demà dissabte al teatre del centre cívic i cultural La Sitja de Fornells de la Selva (20 h), on presentarà el seu últim disc, un CD autoeditat titulat Benvingut d’esquena, que ja es podrà adquirir en el concert. De fet, hi haurà tres modalitats d’entrada: la general costarà 20 euros; amb el disc, en edició limitada, 40 euros, i afegint-hi també un llibre dedicat, 70 euros. Puntí ja va fer una cosa semblant ara fa tres anys, quan va actuar al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, on va vendre exemplars del disc Enriu-te’n fins que el cor et digui prou, amb portades pintades i personalitzades pel mateix artista, i encara absent a les plataformes digitals. L’últim disc oficial de Puntí, en el sentit que va ser publicat per una discogràfica (Satélite K), va ser La clau de girar el taller, el 2015.
Dimecres, Puntí encara no havia decidit quin seria el format del concert que oferirà demà a La Sitja. “De moment, hi actuaré sol, però és possible que vinguin dos músics més, la Bety (guitarra) i la Maria de les trenes (bateria)”, explica el cantant, que en els últims mesos ha reactivitat la seva agenda de concerts. “Em veu més gent amb pandèmia que sense”, diu, també en referència a la seva activitat a través de Ràdio Can Matas, a Instagram . Ell reivindica la ràdio, però com s’havia fet sempre: “Una de les coses que ha perdut la ràdio, amb els programes emesos també amb imatge, és la màgia d’imaginar les cares de les veus.”
Casament al maig
Per a Puntí, tot el que elucubra des de fa uns quants anys té a veure amb el llarg rodatge de la seva ja mítica pel·lícula, Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc, que encara no ha completat. De fet, un dels grans moments de la filmació pot tenir lloc el 6 de maig del 2022, el dia que Puntí ha triat per casar-se a les escales de la catedral de Girona –on la matinada de l’últim dia de Sant Narcís va oferir un concert anunciat només per les xarxes–, en una espècie d’òpera titulada El poder de la ubiqüitat. “No em preguntes amb qui em caso?”, planteja. I tot seguit ell mateix contesta: “Encara no ho sé. Hi ha diferents candidates seguint les passes de Puntí.”
Sigui com sigui, l’important és que torna a sonar una de les veus més importants de la música catalana de les últimes tres dècades, perquè 30 són els anys que ha fet Raons del pes, el seu primer disc amb Umpah-Pah. I ho fa amb noves cançons com ara El marciano, que com és habitual en ell, vincula amb episodis anteriors de la seva obra, en aquest cas la cançó El boig del telèfon roig, de La clau... Del títol del nou disc, Benvingut d’esquena, subratlla una “ambigüitat” que compara amb la de versos d’Atzucac, de Pepalallarga i... (1997), el seu debut en solitari: “Torna el vent boig, ombra de fang, trucs de cucanya.”