Núñez Seixas, distingit amb el premi Walter Benjamin

Des d’ahir i fins demà dissabte té lloc a la Universitat de Girona el Col·loqui Internacional Walter Benjamin 2021, organitzat per la Càtedra Walter Benjamin, el Museu Memorial de l’Exili i el Memorial Democràtic, que reuneix experts, historiadors i artistes a Girona i Portbou.

En la sessió inaugural, celebrada ahir a la Facultat de Lletres, es va lliurar al final de l’acte el Premi Internacional Memorial Walter Benjamin 2021/22, a càrrec de l’Albert Piñeira, vicepresident segon de la Diputació de Girona, que és qui patrocina el guardó. Aquest, el cinquè que s’entrega, va recaure en Xosé Manoel Núñez Seixas (Ourense, 1966), catedràtic d’història contemporània i intel·lectual gallec, especialitzat en la qüestió nacional i els nacionalismes comparats, d’estat i sense estat, en l’Europa del segle XX.

Tot i que abans-d’ahir presentava a Girona el llibre Guaridas del lobo (Premio Nacional d’Ensayo 2019), ahir per qüestions professionals l’historiador no va poder assistir a l’acte, però sí que va deixar un missatge d’agraïment per aquest guardó que li suposarà, a més d’una retribució econòmica de 4.500 euros, la publicació de Volver a Stalingrado. El frente del Este en la memoria europea 1945-2021), un estudi sobre la memòria que s’ha anat construint a Europa al llarg de la Segona Guerra Mundial fins a dia d’avui. Com va avançar el director de la càtedra que organitza el col·loqui, Maximiliano Fuentes, el llibre té moltes possibilitats que el publiqui una editorial de renom d’àmbit estatal a principis de l’any que ve.

Com a preludi de l’acte, els assistents van poder escoltar la conversa que va mantenir Miquel Berga amb Phillipe Sands, reputat professor de la University College de Londres i advocat, que ha intervingut en celebrats casos del Tribunal de Justícia de la Haia, com ara els de Pinochet, la guerra dels Balcans, l’Iraq o el genocidi de Ruanda, a més de ser autor del llibre Calle Este-Oeste.

Avui, el col·loqui tindrà la presència d’una altra personalitat de renom, Antonio Scurati, professor de la IULM de Milà, autor de biografies novel·lades d’èxit sobre Mussolini que han portat molt debat, sobretot al seu país. Marta Marin-Dòmine, directora d’El Born, en conversa amb Margarida Casacuberta; Frédérik Pajak, dibuixant i escriptor, en conversa amb Lluïsa Faxedas, i l’escriptor Jordi Amat en conversa amb Montserrat Duch són altres actes programats. Demà es farà una ruta a peu de Banyuls a Portbou, amb l’artista libanesa Wafa Aoun i l’actor Àlex Brendemühl, i es visitarà el Memorial Passatges a Walter Benjamin de Dani Karavan.

L’objectiu del col·loqui és tractar la rellevància que en el decurs de les dues últimes dècades ha adquirit el “gir memorial” en la relació entre història i ficció. Com explica Maximiliano Fuentes, “la irrupció de la memòria, entesa com una eina per copsar i entomar un passat habitualment traumàtic derivat de contextos bèl·lics, repressius i dictatorials, està tenint una influència enorme en tots els àmbits. D’aquesta manera, amb freqüència la tasca investigadora de la història es posa al servei dels imperatius de la memòria i, alhora, les diferents escriptures ficcionals, amb les seves incursions en un passat més o menys recent, tenen una incidència creixent en l’elaboració de la/les memòria/es de les societats”.

En aquest marc, amb la participació de persones que es dediquen a l’escriptura literària, la investigació històrica, la crítica literària i cultural i la producció artística, es pretén donar lloc a diversos espais de discussió i reflexió al voltant del fenomen anomenat “memòria històrica” o “memòria democràtica”, tan vigent en el context sociocultural i en la mateixa escena política.