Compositora del seu temps

La jove compositora osonenca Helena Cánovas (Tona, 27 anys) va guanyar fa pocs dies la segona edició del Carmen Mateu Young Artist European Award Opera and Dance, un premi organitzat per la Fundació Castell de Peralada per fomentar el talent jove, aquesta vegada dins del camp de la composició operística. Com a conseqüència d’aquest guardó, Cánovas compondrà una òpera de cambra que s’estrenarà el 2024 al Festival Castell de Peralada i es representarà posteriorment també al Gran Teatre del Liceu i al Teatro Real de Madrid. “M’han donat molta llibertat per crear aquesta òpera i, de partida, ells només em concreten amb quants intèrprets podré treballar a l’escenari. Hi tindré la tutoria d’Albert Garcia Demestres, però ell escoltarà sempre les meves idees i, a més, vull participar també en triar la temàtica de l’òpera i col·laborar en el llibret i en la posada en escena, treballant en equip d’una manera transversal”, afirma aquesta compositora, que valora especialment l’aposta del festival empordanès per la nova creació i el talent emergent.

Actualment, Helena Cánovas viu i treballa a la localitat alemanya de Colònia. A Alemanya, hi ha compost ja una òpera de cambra, La noia, però centrant-se només en la música. “A Colònia, hi estic acabant el meu segon màster i, des del 2019, estic rebent molts encàrrecs. Allà s’hi fa molt teatre musical contemporani experimental, i per exemple a l’abril estrenarà una obra amb un ensemble de cambra i tres actrius amb veu parlada, sobre memòria històrica, creada a partir de les històries sobre la guerra i la postguerra espanyola que m’explicava la meva àvia.”

De fet, Helena Cànovas no para. Demà mateix s’estrenarà a la ràdio pública alemanya una obra seva titulada Tenebrae Once Again. I el mateix dia que va rebre el premi Carmen Mateu, el dimarts 9 de novembre al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, hi va tenir lloc també la seva primera estrena a Catalunya: la interpretació de la seva obra Amarga Once Again, a càrrec de la formació de corda Leos Quartet i el baríton Ferran Albrich.“Jo intento no pensar molt en com d’innovadora és la meva música. Vull fer simplement música, i utilitzo molt l’harmonia, però també sons que van més cap al soroll o estructures més trencades”, explica Cánovas, molt conscient que neda contra corrent: “Dins del tant per cent petitíssim de la població que escolta música clàssica, encara és molt més reduït el percentatge de gent que escolta música posterior al segle XIX, i en canvi dins del pop resulta estrany que algú escolti un disc anterior al 2014.”El seu mètode creatiu no difereix substancialment al dels compositors de la vella escola: “Entre la notació musical i els dibuixos continua estant el pentagrama”, conclou. Però a partir d’aquí tot és possible. Entre els seus projectes, hi ha també la gravació d’una obra seva, a càrrec de l’Eternum Saxophone Quartet.