Molt bèsties i molt catalanes
Dues novetats posen llum, noms i color al bestiari català i a tot d’éssers llegendaris del nostre territori
El món de les tradicions beu de fonts ancestrals, folklòriques, rituals, estacionals, etc., i, sovint, tenen uns components bèsties, en el sentit de primitius, festivament bèsties, però. Per exemple, podríem esmentar des de fer cagar el tió fins a tota mena de rituals de foc per celebrar el solstici d’estiu, de l’aquelarre de Cervera a la Patum de Berga, dels castellers (quan fan llenya) als balls de bastons (en què alguna bastonada s’escapa)...
No només la cultura globalitzada que tot ho aigualeix els afecta, també els podria arribar a posar en perill la dictadura del que és políticament correcte. La gran majoria de contes infantils clàssics no superarien la censura encoberta en què vivim, per bèsties, sí, i en tota mena de sentits: violència, masclisme, discriminació, classisme, crueltat...
Han aparegut dos àlbums il·lustrats que miren de mostrar als més petits unes determinades tradicions, i ho fan amb textos accessibles, estructures molt pràctiques i il·lustracions treballades.
L’Agrupació del Bestiari i la periodista Meritxell Bayarri han creat una llista de les bèsties tradicionals catalanes i occitanes a El gran llibre del bestiari català, publicat per Penguin Random House Kids i amb les il·lustracions de Carles Arbat, que reprodueixen de manera molt fidel les diferents bèsties.
Per altra banda, Cruïlla ha publicat Històries de l’any Tirurany. Petita guia d’éssers fantàstics de casa nostra, amb textos de Núria Font i il·lustracions molt expressives d’Anna Aparicio.
En època de pantalles (mòbil, tauleta, ordinador, televisor) i jocs virtuals, què fan atractives als més petits les bèsties catalanes? “Els membres de qualsevol comunitat cerquen símbols o elements que els representin. És així com, per exemple, els conciutadans d’un barri o d’un municipi acaben identificant l’element de bestiari festiu del seu indret com a símbol d’identitat”, explica Mateu Tres, president de l’Agrupació del Bestiari.
“Hi té molt a veure l’arrelament de la figura en el seu context, normalment perquè acostuma a representar elements vinculats a llegendes o tradicions. Però també perquè forma part dels moments festius de més importància del municipi o del barri. Un exemple seria quan podem apreciar el ball majestuós d’una figura a ritme de la banda musical que l’acompanya.”
El llibre recull fins a 76 bèsties catalogades, i cada entrada està formada per un text que n’explica l’origen, la descriu i dona pistes de com actua, i també hi ha una fitxa tècnica amb les mides, el pes, l’any de construcció i qui ho va fer, el municipi, què llença i de quina tipologia és.
Per exemple, el camell de Molins de Rei fa 675 x 200 x 530 cm; pesa 220 kg; el van construir el 1981 Núria Arús, Anna Parés, Pere Rodón i Eduard Segura, entre d’altres; pertany a l’entitat Amics del Camell; llença foc i és de la tipologia de les bèsties fantàstiques.
“A través d’aquest llibre volem remarcar la gran riquesa i diversitat de figures que podem trobar en el món del bestiari festiu, ja que totes hi són per algun motiu, perquè un grup de persones han decidit impulsar-la i crear tota una festa al seu voltant”, comenta Mateu Tres.
“De criteris a l’hora de triar quina bèstia construir, n’hi ha diversos. Però el més comú és que tingui alguna referència a successos ocorreguts al municipi al llarg de la història, o bé en referència a llegendes locals o històries orals. A Manlleu, per exemple, s’expliquen llegendes sobre el Serpent. Si bé hi ha diverses interpretacions, totes acaben explicant una història comuna”, explica Mateu Tres.
Fins a setze localitats tenen de bèstia un drac o una variant dels dracs, a Barcelona i el Vendrell tenen un lleó, a Can Baró un mosquit tigre, a Valls un basilisc, a Madella una lloba, a Tarragona una víbria, a l’Hospitalet de Llobregat un pegàs i, entre d’altres, a Sant Sadurní tenen la fil·loxera.
Altres éssers fantàstics
Històries de l’any Tirurany té un format similar al d’El gran llibre del bestiari català, amb el títol de la llegenda i el personatge descrit, una il·lustració de l’ésser fantàstic i una per mostrar alguna escena de la història i, també, una fitxa amb tres elements: l’hàbitat (amb les opcions de bosc, muntanya, mar, riu i ciutat o poble), forma (amb les opcions d’humana, animal, fantàstica i planta) i dolenteria (amb tres graus).
Segons Núria Font, aquest llibre “és alhora un recull de contes protagonitzats per personatges de la mitologia popular, com ara el dimoni escuat o el gegant del pi, i també té les característiques d’una guia de camp, perquè exposa els trets físics i de comportament de cada ésser fantàstic que apareix”.
Un total de divuit contes ens parlen de les bruixes de la Pedra Gentil, a la zona del Montnegre, del dimoni escuat del pessebre, de les dones d’aigua que viuen als gorgs, del drac de l’estany de Banyoles, del Fumera, un personatge amb molts ulls que entra a les cases per la xemeneia pels volts del Nadal, i, entre d’altres, de la Xibeca, que abans de ser una cervesa en format de litre que es consumeix en festes populars d’adolescents ja era “un animal inexistent que es fa servir de befa dels caçadors novells”.
Dos bons àlbums il·lustrats per mantenir viva la tradició explicant-la als més petits de manera didàctica i divertida.