Inés Molina, ull al passat

La fotògrafa i artista xilena Inés Molina Javea (Santiago de Xile, 1982) és la guanyadora de la VIII Beca Fotogràfica de l’Associació Foto Torroella, segons el veredicte del jurat que s’ha fet públic a Torroella de Montgrí.

La Beca Fotogràfica Foto Torroella comporta l’edició d’un llibre amb Ediciones Posibles i una exposició del treball becat a la propera edició del Festival Mirades, que tindrà lloc l’any 2023. La dotació econòmica de la beca són 2.500 euros per a l’edició del llibre i 500 euros per a l’exposició. En aquesta edició hi han participat 91 fotògrafs d’arreu del món, 30 des de Catalunya, 35 de la resta de l’Estat, 23 de Sud-amèrica i 3 d’altres països europeus. El jurat el formaven els fotògrafs Jordi Guillamet, Eugeni Gay i Natasha Christia.

Inés Molina Javea, llicenciada en arts plàstiques i doctora en filosofia per les universitats de París 8 i de Xile, i amb una trajectòria de reconegut prestigi en el camp de la fotografia, ha rebut la beca pel seu projecte Ejercicios mínimos sobre un Jardín de invierno que, segons explica, “busca pensar l’obra d’art en relació amb l’esdeveniment històric”. “En particular, es tracta d’establir la pregunta per l’actualitat de la representació del salvatge del segle XIX i la vigència de la història colonial en el pensament estètic i polític contemporani a Occident”, assegura Molina Javea.

El projecte de la fotògrafa xilena es compon de diversos exercicis, fets en fotografia digital, analògica, fotocòpies, fotogravat, gravat i tècniques experimentals que barregen tots aquests processos. “L’objectiu és contribuir a una història encara no escrita que potser es podria anomenar història de les transformacions de la sensibilitat”, afirma.

Els exercicis que proposa Molina Javea parteixen de les múltiples lectures d’una fotografia que va trobar per casualitat al Museu de Quai Branly, a París, mentre cercava imatges de dones maputxes. Va ser produïda per Pierre Petit a l’interior del Jardí d’Aclimatació de París durant les exposicions etnogràfiques i datada (de manera simptomàtica) el 12 d’octubre del 1888.

Els finalistes d’aquesta convocatòria han estat Pep Novellón amb el seu treball Recuerdo que era martes, Jerónimo Rivero amb Llanuras, Sergio Castañeira Revuelta amb Limbo i Antonio Rodríguez amb Tacaná.