Patrimoni
Aigua ben aprofitada
Recullen en un llibre el patrimoni dels molins hidràulics de la Vall d’en Bas, fruit de cinc anys de recerca
Inclou fotos, un diccionari de la molineria i una fitxa per a cadascun
La Vall d’en Bas és el municipi català amb més densitat de molins hidràulics, alguns dels quals ja documentats en els segles XII i XIII, tot i que n’hi ha diversos en estat ruïnós o dels quals només es conserven vestigis. Ho ha recollit en un llibre l’equip integrat per Xevi Solà, Arnau Brosa, Xevi Collell, Jesús Gutiérrez, Joan Pujolriu i Jaume Borràs, després de rastrejar durant quasi cinc anys tots els racons dels 90 quilòmetres quadrats del municipi. De fet, també ha estat una sorpresa per a ells. Van iniciar la recerca amb la hipòtesi de trobar-ne una dotzena i en van documentar un total de 43.
El títol del llibre, La cultura de l’aigua a la Vall d’en Bas. Molins hidràulics i agricultura. Arquitectura i història de les activitats preindustrials a l’entorn del Fluvià, descriu a la perfecció el seu contingut. I és que es tracta d’un treball interdisciplinari que no només localitza els molins, sinó que en descriu l’arquitectura, els mecanismes que els feien funcionar, les estructures per generar força amb l’aigua, la seva adaptació a l’orografia, etc. Un dels seus autors, l’historiador Jesús Gutiérrez, afirma, a més, que el llibre explica el perquè d’aquesta profusió de molins moguts per la força de l’aigua. Segons ell, i tal com s’hi recull, l’entorn físic amb rieres, rius i torrents ho facilita; també la continuïtat de la relació medieval entre senyors i pagesos amb delmes assumibles; una agricultura cerealística potent, i la creativitat i inventiva dels habitants de la zona.
El llibre, editat pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (Pehoc) i l’Ajuntament d’en Bas, inclou un mapa amb geolocalitzacions, la majoria a Sant Privat, Joanetes i el Racó. Conté també molta documentació gràfica –250 imatges de les 1.300 fetes pels autors–, un recull de vocabulari de la molineria i, entre altres coses, una fitxa per a cada molí. Així, per exemple, s’hi documenten molins sense rastre durant els últims 200 anys com el molí Vell, reconvertit en una serradora als anys 90; molins dels quals només hi ha algun vestigi com el de Bertrans; alguns molins fàcils de recuperar com el de la Famada i can Parxet, i molins en perfecte estat com el del Perer.
La Vall d’en Bas és el resultat d’un antic llac de barratge que ha generat una vertadera cultura de l’aigua. I com que queden molts elements per estudiar, el Pehoc no descarta nous estudis i publicacions.