Tornar a respirar junts
Temporada Alta tanca la 30a edició amb dades –57.622 espectadors, un 86,6% d’ocupació– que indiquen la tornada a la normalitat dels espectacles presencials
“No hem hagut de suspendre ni un sol espectacle per la Covid.” Així explicava ahir el director de Temporada Alta , Salvador Sunyer, l’escassa afectació de la pandèmia en la seva 30a edició, del 8 d’octubre al 13 de desembre. La programació ha estat de nou basada en els espectacles presencials –en els quals “els intèrprets i el públic respiren junts durant una estona”–, amb un total de 57.622 espectadors, dels quals 45.947 van assistir als 14 espais escènics del festival, i 6.582 van ser espectadors de les propostes en línia. Són xifres prepandèmiques, ja que després d’uns primers dies al 70% d’aforament, es va poder ampliar al 100% la resta del cartell. L’espectacle més vist ha estat el d’El Pot Petit (4.416 espectadors), seguit d’El gran comediant de Joel Joan (2.088).
Acompanyat pels regidors de Cultura de Girona i Salt, el ponent de Cultura de la Diputació de Girona i el director general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, Sunyer va subratllar els tres objectius assolits: les 26 produccions i coproduccions, de les quals va destacar el bon nivell de L’oncle Vània, El cos més bonic... i I només jo vaig escapar-ne; la internacionalització, amb 15 espectacles de 14 països, i l’aposta ferma per vincular art i formació. Amb un pressupost de 3,3 milions d’euros, Temporada Alta continua a través dels 53 espectacles sorgits de diverses edicions del festival que l’any vinent giraran per tot el món, i aviat també de la Temporada Alta Iberoamèrica.
Crida a favor dels teatres municipals
Salvador Sunyer va presentar “una petita carta als Reis”, amb tres demandes a les administracions i “una torna”. Va reclamar més pressupost per als teatres municipals, per convertir-los en “un motor de l’escena catalana” –va lloar la nova etapa del Municipal de Girona, sota la direcció d’Elena Carmona–, i també per al teatre familiar. La tercera demanda va ser “fer entrar definitivament les arts a la formació reglada”. La “torna” va tornar a ser que Girona tingui “un teatre com cal, si vol mantenir el paper que comença a tenir a nivell europeu”. El regidor Quim Ayats va contestar que l’Ajuntament prioritza la consolidació d’altres espais escènics com ara la Mercè i el Modern, “sense descartar res més endavant”. Sunyer va matisar que no era urgent, però que si el festival vol acollir produccions escèniques més grans, les haurà de fer en un altre lloc.
