Miquel Morillo, notari fotogràfic de la Girona de la postguerra

Molt abans que la fotografia fos a l’abast de tothom, a un sol clic del mòbil, el fotògraf professional era tan indispensable com un dentista i la seva botiga del barri, una de les més visitades per tot aquell que valorava conservar records familiars.

A Girona, el nom de Miquel Morillo pot sonar, però encara més el seu establiment, Foto-Cine Morillo, el primer situat al costat del pont de les Peixateries Velles i, anys més tard, amb un segon local més conegut al carrer Nou. Però, més enllà de l’obra d’encàrrec, revelar fotos i vendre material fotogràfic, Miquel Morillo va transcendir en el camp fotogràfic immortalitzant una visió panoràmica de la Girona de postguerra. És per això que l’Ajuntament de Girona ha editat un nou volum –el divuitè– de la col·lecció Girona Fotògrafs (Rigau Editors) dedicat a la seva obra iniciàtica a partir del seu fons, que és un mostrari representatiu de la vida social gironina que despertava d’una llarga dictadura i s’obria esperançada a una lenta recuperació.

Miquel Morillo Gallego (1924) va néixer l’any 1924 a Ciudad Real i va traslladar-se a Girona, on havien destinat el seu pare, militar professional, amb només dos anys. Després d’un temps d’exili amb motiu de la Guerra Civil, l’any 1940 la família va tornar a la capital gironina, on va procurar refer la vida d’abans entre un cúmul de dificultats. A finals dels quaranta, en un moment de revifament econòmic, Miquel Morillo decideix dedicar-se professionalment a la fotografia oferint reportatges de casaments, juntament amb la seva dona, Heriberta Deumal. Es tractava d’un nou nínxol de negoci amb el qual van tenir molt d’èxit, fins al punt d’arribar a cobrir 1.500 encàrrecs en un any. Morillo es va dedicar també a la fotografia comercial, documental i de peritatge i és en aquest àmbit que va elaborar reportatges de seguiment d’obres, que li van permetre deixar constància del creixement urbanístic de la ciutat.

Malgrat això, més enllà de la fotografia BBC (Bodas, Bautizos y Comuniones, com es coneixia abans), com destaca Jordi Curbet al text del llibre, el seu llegat és interessant com a document social i com a font d’informació, però també des del punt de vista artístic i creatiu, “inherent a una etapa vital en què el fotògraf encara no havia anteposat el gust del client al seu propi gust”.

Destaca la projecció pública de Miquel Morillo i la seva faceta com a dinamitzador del sector de la fotografia. Entre altres càrrecs, va ser president de l’Associació de Fotògrafs Professionals de Girona i del Montepio de Conductors Sant Cristòfol, i també vocal de la Cambra de Comerç de Girona, a banda de ser un dels principals impulsors de la creació de l’Escola Universitària de Fotografia.