Homenatge a Rialp

El compositor i guitarrista Jaume Torrent va correspondre a la invitació de Joventuts Musicals del Pallars i va compondre una obra per commemorar el desè aniversari del Festival de Rialp, un festival extens en el temps, del 9 de juliol al 26 de setembre, molt ben programat i que vessa del seu àmbit central per oferir concerts en d'altres poblacions. El festival va estar a l'alçada de la proposta de Jaume Torrent i va confiar la part orquestral a la Simfònica Nacional de Txèquia i la direcció musical a l'alabesa Inma Shara. L'orquestra es va presentar en formació clàssica, o sigui, amb els músics necessaris per interpretar l'Obertura Coriolano Op. 62 de Beethoven i la Simfonia núm. 40, K 550, de Mozart.

Formada per músics experimentats, fa la sensació que en aquestes obres de repertori, que dominen, es deixen dirigir sense gaire convicció i seguint les indicacions de la mediàtica Inma Shara, sempre en tensió, van oferir interpretacions essencialistes sense gaire cura de les modulacions i matisos. Shara dirigeix molt amb el cos i, amb un elegant vestit llarg, fa autèntics passos de dansa que provoquen un contrast entre la seva figura enèrgica però delicada i la negror d'una orquestra compacta. Va estar molt amatent en el concert de Jaume Torrent, en què el diàleg entre solista i orquestra és subtil i complicat.

L'obra, Concert de Rialp, és ambiciosa i de dimensió notable. Estructurada en tres moviments, a part de tenir un discurs musical propi vol reflectir paisatges de la contrada: El Moderato quasi allegro fa referència al pic de l'Orri; el segon moviment, corprenedor, Calmo Assai, a la vall d'Àssua, i el tercer, Allegro rítmico –amb la incisió a la meitat d'un Andante tranquillo– al riu de Sant Antoni. La música ve a ser como una síntesi de totes les influències rebudes pel compositor i és d'un intimisme expressiu que travessen deixos i variacions sobre temes populars amb finals de moviment molt matisats i reeixits. Com en tota obra nova que promet, cal, perquè esdevingui familiar i s'hi pugui aprofundir, tornar-la a sentir (Catalunya Música la va enregistrar) i el desideràtum seria sentir-la interpretada per altres intèrprets per copsar tots els caires que una obra complexa amaga. Després de la lluita entre la guitarra feble i l'orquestra poderosa, Jaume Torrent va oferir com a propina la seva deliciosa Fantasia núm. 17 i vam copsar la màgia de com una guitarra sola pot omplir d'harmonies tota una església.

El Festival de Rialp, que va començar amb un homenatge a Chopin del pianofortista Gian Maria Bonino i nodrit per una bona tria d'intèrprets i repertoris, oferirà encara un recital de Marina Rossell avui mateix, un quintet amb tres flautes el 21 d'agost, un recital de lieder el 4 de setembre i la cloenda amb el pianista José Enrique Bagaria el 26.