Aire fresc

En la proposta que es pot veure al Lliure de Gràcia aquests dies topa la memòria amb la vista: l’art és efímer i la memòria, capriciosa. Per això, quasi deu anys després de l’estrena, la peça recobra nous significats. És un fet determinant que no actuïn Blai i Camille. Aquesta transmissió, podríem dir que beneficia la peça, perquè la desenganxa dels prejudicis del 2012. Julien Cassier, Marlène Rostaing i el gos Patchouka ressegueixen les traces marcades, però ens deslliura de la trajectòria dels dos creadors. Quan es va presentar Mazùt, Blai era el fill artista d’en Tortell Poltrona, que ja havia ensenyat el seu solo incipient Ï, i que ara feia un pas més cap a un art total. De Camille, encara ho havíem de saber tot (a Ï hi intervenia des de fora l’escena). Ara l’obra queda molt més compensada. I ensenya, en brut, en cru, en verd, elements carismàtics de Baró d’Evel. Com, sobretot, el joc amb la veu de l’actriu. I la creació d’uns personatges blancs que busquen, que sobreviuen, que s’interroguen, que es reconcilien amb si mateixos. I que es deixen endur per la intuïció i pels raigs de pintura que tenyeixen el quadre final.

Costa enquadrar-la dins d’una peça de circ tot i que es desenvolupin exercicis d’acrobàcies de parella. Tampoc s’encerta en parlar de dansa, tot i l’evident treball coreogràfic. No és un teatre de trama, però sí de personatges i de situació. És una pintura feta i destruïda, aparentment, a l’instant. L’aparició fantasmagòrica del gos mostra la voluntat en l’aleatorietat. Caminar per un camí inestable, com les primeres passes del cavall, o la incapacitat d’ordenar l’escriptori. Mentrestant, a fora plou i complica la feina per una orquestra de goteres dins de l’estudi que cal anar tapant amb cubells i gots. Ressonen com una peça minimalista musical en un ballet divertidament vulnerable. Aquest treball que fixa reflexions de la sala d’assaig sobre la mateixa peça, destil·larà, anys més tard, retalls com Le sort du dedans, Bèsties, Là (un altre cop el duet despullat, ara amb un corb) i, finalment, Falaise. Julien i Marlène són els Blai i Camille del 2012, de bell i de nou: aire fresc.