Altres

Natàlia Garriga

CONSELLERA DE CULTURA

“No som derrotistes amb el català”

Volem que hi torni a haver pel·lícules de gran format i sèries en versió original en català que facin el salt a les plataformes

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga (Sant Cugat, 1969), veu l’ampolla mig plena i, en alguns casos, plena del tot. Un bon motiu per estar alegre és que el departament tindrà el pressupost més alt de tota la història. Diu que aviat el sector cultural, esquilat crisi rere crisi, podrà començar a respirar més tranquil. Veurem si és tan optimista com ella. Tampoc es dona per vençuda pel retrocés del català.

El problema del català s’ha ignorat durant massa temps.
El primer que ens vam proposar quan vam arribar és saber com estem realment. Tots intuïem moltíssimes coses. Només teníem l’enquesta d’usos lingüístics, que no aterra prou en molts àmbits per conèixer la situació exacta. Hem de conèixer per reconèixer on som. I llavors podrem aplicar les mesures oportunes i adequades. Vam fer una reunió amb tots els secretaris generals, que va liderar el president de la Generalitat, en què els vam demanar que avaluessin el català en cadascun dels seus departaments. I això estem fent. Vam començar amb Educació, amb unes primeres dades, només de quart d’ESO, que ja no ens van agradar. Allò que intuïem era una realitat. No ens quedarem en l’anàlisi de les dades. Al mateix temps, aplicarem les mesures. En el cas del Departament d’Educació, un pla de promoció d’ús del català a les aules. I és el que anirem fent en tots els departaments. En breu, d’aquí a pocs dies, Universitats. D’altra banda, hi ha el treball que estem fent pel Pacte Nacional per la Llengua. En el debat de política general del setembre al Parlament, vam aprovar una proposta de resolució amb un 85% de suports. Feia molt temps que no s’assolia aquest consens. I en el tema de la llengua, el necessitem per treballar amb serenor. No ens podem permetre crispar la llengua.
No fem tard?
Mai es fa tard quan es comencen a emprendre mesures.
Si el malalt ja és terminal...
Però és que no ho és. Que la gent n’hagi començat a parlar és una oportunitat. Quan vam entrar al govern, no en parlava ningú. Ara és a l’agenda política de tothom. Entenc que es pot mirar des d’una altra òptica més derrotista, però la nostra és propositiva. Fer política és emprendre mesures positives.
Quan s’aprovarà definitivament la llei estatal de l’audiovisual?
Ara ha començat el tràmit, i no en conec la durada, però normalment, com a mínim aquí, gairebé estem un any per aprovar una llei.
L’Estat pagarà el fons de doblatge i subtitulació?
S’establirà el mateix que amb el fondillo de la llei del cinema, és a dir, que l’Estat cobrirà el 50% del que aportem.
Si la llei de l’audiovisual no pot obligar a imposar les quotes a les plataformes, han estudiat altres fórmules per ser-hi?
Des del 2013, tenim una línia d’ajuts per fer doblatge al català de les pel·lícules que venen de majors. Unes 20 o 25 a l’any. A banda de molts altres doblatges que es fan des de la secretaria de Política Lingüística, disposem d’aquesta llista de pel·lícules, que són les més comercials, bàsicament infantils i algunes de juvenils. D’altra banda, TV3, des del 1983, està doblant al català. Estem parlant de moltíssimes pel·lícules de les quals no té dret d’antena, però sí el dret de doblatge. Tot això que tenim, que, insisteixo, és molt, és el que estem debatent amb les plataformes perquè ho incorporin al catàleg. És cert que cada plataforma és un món diferent i allò en què estem avançant és a arribar a l’enllaç corresponent. Hem de trobar els contactes correctes. Necessitem ser-hi, perquè és on tothom hi és i el que tothom veu, sobretot la gent jove. És una de les nostres prioritats des del primer dia.
La presència del català a les sales de cinema no ha arribat mai al 5% i ara està pitjor que mai, al voltant del 2%. Què pensen fer per revertir-ho?
Ens preocupa moltíssim, perquè no és només que dediquem molts diners al doblatge, sinó que aquestes pel·lícules doblades s’han de veure. Segurament n’hem de fer una millor difusió. Les entitats de promoció de la llengua ens han d’ajudar. I el públic ha de ser conscient també que, si vol que doblem, ha de prioritzar la sala en català. Si no hi va gent, arribarà un moment en què aquesta despesa serà innecessària. Està costant molt des de fa deu anys, és a dir, des que vam començar a doblar. És cert que potser l’horari a vegades no és el millor o que no a tot arreu del territori arriben totes les pel·lícules. Ho estem analitzant en global. És que és molt important que les vegin en català, perquè després tindran l’imaginari en català. A Son Goku només te l’imagines parlant en català. Doncs amb l’Spiderman ha de passar el mateix.
Els productors es queixen de la poca inversió de TV3 en producció audiovisual en català. Hi ha algun pla?
Bé, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no depèn de Cultura, sinó de Presidència... Confio, i molt, que ara que ja hi haurà el nou òrgan de govern es dotarà dels fons necessaris per tornar a ser el motor de la producció audiovisual que havia estat sempre. Des de Cultura, estem preparats. Aquest any ja destinarem més recursos a l’audiovisual dels que s’hi havien destinat mai. Arribarem als 25 milions. El que ens interessa és que hi torni a haver pel·lícules de gran format i, sobretot, sèries en versió original en català que facin el salt a les plataformes. Hauríem de tornar a l’època de Pa negre, Herois i Bruc, amb una facturació de tres o quatre milions.
L’Estat ha restituït el fons de cocapitalitat cultural de Barcelona: 20 milions d’euros. Li semblen suficients?
Haurien de ser molts més. Però val més això que res.
L’Ajuntament considera que els darrers anys, els de les sagnants retallades tant per part de l’Estat com de la Generalitat, ha fet aportacions que no li pertocaven en els grans equipaments, que estaven al límit de la supervivència. Però no vol que es perpetuï.
El nostre increment per al 2022 en tots els equipaments és molt destacat. Al MNAC, per exemple, és d’un 23%. No és suficient perquè anem cap al 2% del pressupost de la Generalitat per a Cultura; si l’aconseguim al final d’aquesta legislatura, estem parlant de gairebé doblar-lo. Els últims cinc anys he estat al consell d’administració del TNC i la veritat és que feia patir, perquè la major part del pressupost s’havia de destinar a manteniment. L’augment d’aquest any servirà per millorar la programació. Feia més de deu anys que no passava.
Confia en el ministre Miquel Iceta?
És algú que sap de què li parles i com estan les coses. Quan li dius “Biblioteca de Barcelona”, ja sap de què va...
I s’ho creu, que aquest cop tirarà endavant i estarà feta el 2027 tal com ha anunciat?
Jo espero que sí. Com a mínim les tres administracions ja s’han trobat dues vegades i tothom està bastant alineat. El ministeri ho té en el pressupost.
Ara que ja han passat els Reis, faci’ls una carta almenys...
Sempre demanem el mateix: que han d’aportar més als nostres equipaments nacionals. Enguany, amb una esmena en el pressupost que va fer ERC, es va incorporar una aportació extra de sis milions, que ara veurem com acabem repartint.
Les grans institucions xuclen bona part dels recursos. I, mentrestant, tenim la cultura de base agonitzant.
Tenim un nou pressupost que és un 28,3% més alt. Totes les unitats del departament s’han incrementat com a mínim un 25%. Hem fet especial èmfasi en dues: cultura popular i associacionisme i la nova Direcció General d’Innovació i Cultura Digital. Per què cultura popular? Perquè creiem que és una escola de ciutadania, on la gent comença a autoorganitzar-se, una escola de cultura en realitat. I perquè era la unitat més infradotada de totes. Ara creix un 41%. I per què innovació i cultura digital? Perquè són els nous temps i hi hem d’entrar, de manera transversal.
Jo li preguntava també pel suport al teixit de creadors contemporanis, que sempre té la sensació de rebre les engrunes.
A més de les ajudes que donem des de la Direcció General de Promoció, hem començat a obrir la mirada per veure gent que potser fins ara no havia tingut una interlocució amb l’administració pública. Vam visitar la Nau Bostik, tenim ganes d’anar al Konvent... Són els nous ateneus del segle XXI. Estan naixent coses en altres espais que hem de conèixer. I hem iniciat converses per veure la manera d’ajudar-los també. Sobretot ens ho han de dir ells, com els podem ser útils.
El sector del llibre és l’únic que ha sortit reforçat de la pandèmia. Què pensen fer per mantenir aquesta embranzida?
Doncs sí que potser és de les poques coses bones que han sortit d’aquesta pandèmia. Molta gent ha tornat a llegir i potser hem guanyat nous lectors. Estem analitzant dades. Contents, sí. I, evidentment, pensant en com podem mantenir aquesta tendència, sobretot la lectura en català. Aquest 2022 tornarem a fer un pla nacional de la lectura i del llibre. Serà ambiciós.
És bo o dolent que el sector de l’edició estigui cada cop més atomitzat?
Tenim editorials grans i moltíssimes de petites. Són diverses mirades. Al sector l’has de deixar fer. Quan consideren que alguna cosa no acaba de funcionar, s’acaben fusionant. És un dels sectors més madurs i que necessiten menys diners de l’administració pública.
Traduccions. Sembla que només puguem exportar autors clàssics. Què caldria fer per donar a conèixer a l’exterior els nous talents?
Espero que Izaskun Arretxe, la nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes, sàpiga què és el que hem de promoure i què hem de fer per trobar el canal. Ha costat sempre molt. Però darrerament tenim molts èxits. L’Institut Ramon Llull ha traduït més que mai. Anem pel bon camí.
Els grans musicals mediàtics s’han estrenat a Barcelona en castellà, tot i que bona part de la producció o del repartiment és català. La preocupa?
Aquests musicals no reben ajut de l’administració. Si estem ajudant l’audiovisual per tenir pel·lícules en versió original en català, segurament hem de mirar de cara a l’any vinent, parlant-ne amb el sector, quina aportació podem fer a alguns d’aquests musicals si els volem també en català. Un Billy Elliot és una franquícia que ve de Madrid; per tant, aquest no el podrem tenir mai en català. Però amb un Cantando bajo la lluvia, que sí que té la producció d’aquí, hem de pensar com fer-ho.
Què en pensa, de l’estira-i-arronsa entre el Primavera Sound i l’Ajuntament?
Jo crec que el festival ha fet ben fet de doblar la durada, de quatre a nou dies. És veritat que això el convertirà en un macrofestival i, tot i que no en tinc tots els coneixements, entenc que l’Ajuntament es preocupi per la dimensió veïnal i per algun conflicte que hi pugui haver. Sé que n’han parlat i pel que em diuen tot arribarà a bon port. El Primavera Sound és un festival importantíssim per a Barcelona i per a Catalunya. Com ho són el Sónar i el Cruïlla.
És veritat que encara no ha entrat al Palau Moja (seu de la Direcció General de Patrimoni Cultural)?
Des que soc consellera, no. Tampoc he estat a Política Lingüística, que és aquí al davant... Però conec tothom i parlo amb tothom.
Li ho pregunto perquè la gent dels museus i del patrimoni pateix que aquest àmbit no sigui una prioritat.
Ho és del tot. He fet moltes visites als equipaments. Al MNAC, diria que ja hi he anat cinc vegades. És clar que és una aposta. El pla de museus 2030 s’ha incrementat en cinc milions. La compra d’obres d’art, fotografia, còmic... passarà de 450.000 a un milió.
Parlant del MNAC, pot comptar amb l’ampliació?
Des de finals d’any estem en converses amb l’Ajuntament i amb el ministeri. I en breu en podrem anunciar alguna cosa.
Els últims consellers no han pogut dormir algunes nits pel conflicte per l’art amb Aragó. Queda la sentència de les pintures murals de Sixena.
Continuem litigant pel que ja ha marxat. Em diràs que soc optimista tota l’estona, però és que hem de ser-ho també en aquest cas, perquè tècnics de prestigi mundial ja han dit que és perillós traslladar aquestes pintures. Per tant, espero que la justícia també ho acabi veient així.
El centenari de Guillem Viladot no es mereixia un any oficial?
Mai diria que no se’l mereix, ni de bon tros. Hi ha una comissió formada per tots els departaments i entitats que fa la selecció. Cada any hi ha moltes persones i entitats que es mereixerien ser commemorades, però la llista és limitada. Des de Cultura celebrarem l’Any Viladot, amb un web, una activitat principal a Barcelona i totes les accions relacionades que ja hem explicat. Farem gairebé el mateix que faríem si hagués entrat en la llista de les commemoracions del govern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.