L'UCE i la Vives, més a prop
La Universitat Catalana d'Estiu i la xarxa d'universitats ultimen a Prada un acord que ha de posar fi a anys de friccions
en la gestació d'homenatges
i l'impuls d'activitats monogràfiques
L'Universitat Catalana d'Estiu, la Xarxa Vives d'Universitats i l'Institut d'Estudis Catalans han fet un pas més per coordinar-se. Passades les desavinences que van culminar el 2002 amb la retirada de la Xarxa Vives del patronat de l'UCE, ara ultimen un acord per ampliar les vies de col·laboració amb la mediació del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. Representants de totes tres parts es van reunir dimarts, coincidint amb l'estada de Josep Huguet a Prada, per avançar en un pacte amb dos fronts.
El primer es basa en la participació conjunta en l'elecció de les commemoracions d'intel·lectuals de relleu. Un exemple: l'UCE homenatja enguany el poeta Màrius Torres i l'historiador Jaume Vicens Vives amb motiu del centenari del naixement de tots dos. I, si així s'acordés, el podria secundar la xarxa d'universitats que s'estén pel Principat, les Illes Balears, el País Valencià, Andorra i Sardenya.
El segon front passa perquè ofereixin activitats acadèmiques sobre una qüestió monogràfica que hagin seleccionat prèviament, també de manera consensuada, cosa que permetria empaquetar l'oferta i guanyar visibilitat.
El departament d'Huguet ha posat la banya en la millora de les sinergies entre l'UCE, la Xarxa Vives i l'IEC per posar fi a anys de friccions, que s'havien anat rebaixant amb el pas del temps. La millora de l'entesa ja es va escenificar l'any passat a l'UCE en un acte sobre el pla Bolonya en què van participar una desena de rectors. Un cop la universitat de Prada ha restablert tots els lligams amb l'IEC, l'acord que està a punt de tancar-se la torna a connectar amb la Xarxa Vives.
Abans d'acabar la legislatura, el titular d'Innovació i Universitats preveu blindar aquesta coordinació a través dels contractes programa que cadascuna de les parts signa amb el govern per subvencionar-se. El foment d'activitats conjuntes és una condició sine qua non que ha fixat el departament.
Es comencen a tancar, així, les ferides d'un conflicte nodrit pel complicat encaix entre les universitats que integren la xarxa i una UCE que sempre ha volgut mantenir el seu caràcter genuí i popular, que es va forjar després del maig del 68, com a sacsejador del debat polític i cultural als Països Catalans. I tot això sense perdre rigor acadèmic en totes les disciplines universitàries.
Tot i que a Prada ja imparteixen cursos professors d'universitats de la xarxa, només la Universitat de les Illes Balears, la de Perpinyà i l'Oberta de Catalunya els convalidaven com a crèdits de lliure elecció. Fa dos anys Joandomènec Ros, actual vicepresident de l'IEC i aleshores rector de la Universitat Catalana d'Estiu, va denunciar l'intent de la Xarxa Vives d'apoderar-se del control del patronat de l'UCE com a condició per al reconeixement dels crèdits. Amb l'entrada en funcionament del pla Bolonya, el xoc per l'homologació s'ha diluït. Més enllà de l'acord de col·laboració que s'ultima, l'UCE està disposada a aprofundir en l'entesa amb la Xarxa Vives.
Huguet també persegueix que les universitats que formen part de l'associació que presideix Joan Viñas, rector de la Universitat de Lleida, facin un pas endavant a l'hora de compartir infraestructures. Concretament, planteja ampliar el ventall d'universitats que participen en el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i en el Centre de Subcomputació de Catalunya, que gestiona infraestructures tecnològiques d'informació i comunicació. També pretén que les universitats catalanes, repartides dins de les fronteres d'Espanya, França, Itàlia i Andorra, s'aliïn per buscar recursos de la Unió Europea.