La cultura surt del pou

Podem parlar de recuperació de públics del sector cultural? Tímida, però sí. Irregular segons els àmbits, també, condicionada pels diferents graus de restriccions, tancaments inclosos, que han patit. Aquestes són les dades del segon any de pandèmia:

Museus

Els museus van tancar el 2021 amb increments significatius de visitants. El panorama que els va deixar el 2020 era desolador, amb davallades, de mitjana, del 70%. La remuntada és un premi a l’esforç que han fet per programar exposicions i, en les treves de la pandèmia, activitats. Però les limitacions d’aforament i de mobilitat del públic han afectat els registres, que estan molt per sota dels d’abans de la crisi sanitària.

Els percentatges de creixement en comparació amb el 2020 han estat, insistim, rellevants. D’un 127,5% al Macba (va rebre un total de 194.541 visitants), d’un 108% als museus Dalí (396.400; només van estar oberts nou mesos), d’un 82% al CaixaForum Barcelona (390.239), d’un 74% al CCCB (257.458), d’un 53% al Museu Picasso (297.242), d’un 51,5% al CosmoCaixa (543.164), d’un 45,5% a la Fundació Tàpies (19.608, sense obrir tots els dies de la setmana), d’un 40,7% al MNAC (296.179), d’un 40,5% a la Fundació Miró (96.025, tampoc amb l’horari complet)...

Cap ha tornat a la situació prepandèmica. La majoria han acollit una tercera part del públic que van acollir el darrer any normal. Una excepció és la Fundació Vila Casas. Els seus espais de Barcelona i de l’Empordà van atreure 46.176 visitants, un 20% més que el 2019.

De fet el 2021 va tenir dues cares. La primera meitat de l’any el moviment als museus va continuar sent molt discret. Va ser a partir del bon temps que va canviar la tendència. El relaxament de les restriccions i el tímid retorn dels turistes es van notar. Però que lluny que queden aquells temps en què els forans eren la part més important dels públics dels principals museus catalans. Un cas extrem, el del Museu Picasso: si el 2019 el visitant nord-americà era el més nombrós (23%), actualment el de l’Estat espanyol és el predominant (25%); el barceloní és el que més visita el museu (15%), ha duplicat les xifres del 2020 i triplicat les del 2019. Al MNAC el públic ara és un 55% de Barcelona i un 25% de la resta de Catalunya. Abans de la pandèmia sumaven un 55% com a màxim. A la Fundació Miró, el públic local va ser, el 2021, una tercera part dels visitants. El 2019 era el 20%. (Informa Maria Palau.)

Cinema

Durant el 2021, els cinemes catalans han tingut 8 milions d’espectadors, 3,2 més que el 2020. Això suposa un augment del 40%, però encara som lluny de les xifres prepandèmiques. El sector mostrava símptomes de recuperació el 2019, quan les sales catalanes van tenir 19 milions d’espectadors, que van deixar una recaptació de 119 milions d’euros. El 2020, amb el tancament de sales durant mesos i la lenta recuperació de la normalitat, les sales van caure als 4,8 milions d’espectadors, amb una recaptació de 31 milions d’euros. El 2021, la taquilla ha pujat fins als 31 milions, però només representen un 26% de la recaptació total del 2019.

Moltes sales haurien tancat si no hagués estat pels ajuts de la Generalitat, segons van explicar fonts del Gremi d’Exhibidors de Catalunya. Això no ha impedit alguns tancaments definitius, com ara el dels Texas i els Méliès de Barcelona o el del Llobregat Centre de Cornellà.

Els resultats del 2021 varien molt del primer al segon semestre. L’any va començar amb una nova onada de la covid, i no va ser fins passat l’estiu que les majors van reiniciar els grans llançaments i es va animar la cartellera amb títols com ara Venom 2, Dune, Sin tiempo para morir i Eternals. A finals d’any hi ha hagut una embranzida espectacular amb l’estrena de Spider-Man: no way home, que en poques setmanes s’ha situat com a vuitè film més taquiller de la història a tot el món.

La pandèmia ha accelerat un canvi que ja es produïa en el consum de cinema: s’ha disparat a les plataformes de continguts i a la televisió a la carta. Un dels grans dubtes plantejats és si el públic adult tornarà a les sales. El fenomen de Spider-Man: no way home, eminentment juvenil, i la baixa taquilla de títols catalans, espanyols i europeus fan témer per la diversitat de l’oferta i la continuïtat de les sales independents. (Informa Bernat Salvà.)

Llibres

El sector del llibre és el que ha sortit més ben parat de la pandèmia. Té lògica, perquè la limitació o anul·lació d’actes amb públic –alguns s’han fet, prenent totes les mesures sanitàries– no afecta de manera destacable, perquè les xerrades i presentacions, signatures, clubs de lectura, fires, festivals... aporten molt al sector, però el que importa és que es comprin i es llegeixin llibres i això s’ha fet. A més, els dos mesos de confinament, les baixes laborals i l’impediment de poder practicar altres menes de lleure han afavorit la lectura. Els primers a notar-ho van ser els llibreters de proximitat. Van haver de fer un esforç per adaptar els establiments a la visita de clients de manera segura i el públic va respondre anant més a les petites llibreries i comprant més del que se solia.

Pel que fa a la valoració dels professionals, el resultat del darrer any és bo. Per a Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, “hi ha hagut un creixement global del 15% respecte a l’exercici del 2019; el 2021 ha estat el millor any dels darrers 10.” “El 2021 ha estat un any marcat per la consolidació del creixement de la lectura, que s’havia disparat el 2020, en plena pandèmia, i per la confirmació que les llibreries de proximitat s’han convertit en el motor principal de la connexió dels autors i els lectors”, afirma Tixis. “Les llibreries no són botigues on es venen llibres, són un important agent cultural”, hi afegeix.

“Durant el confinament, per primera vegada el llibre va haver de competir cara a cara amb les televisions i les plataformes de continguts audiovisuals i n’hem sortit molt ben parats”, rebla Tixis.

Les xifres aproximades de facturació han estat de 2.500 milions d’euros a tot l’Estat. D’aquest total, uns 500 milions han estat a Catalunya, dels quals, uns 150 –al voltant del 30%– han estat pagats per llibres en català. (Informa Lluís Llort.)

Teatre

El 2021 és, gràcies a la militància del públic, un any en què es van recuperant de la desfeta del 2020. Segons dades de l’Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya ( Adecta ), el 2021 ha arribat als 2 milions d’espectadors, encara 540.000 menys respecte al 2019. També s’ha vist afectada la recaptació (en un 20%). El 2021 s’han recaptat 54,6 milions, 14 menys que el 2019. Adetca estima que, només a Barcelona, durant la pandèmia ja s’han perdut uns 50 milions d’euros i uns 2 milions d’espectadors.

Per ara no hi ha cap notícia que es torni als aforaments del 100% (ara mateix estan al 70%) i això fa que el límit entre ingressos i pèrdues estigui al límit. De fet, la notícia de reducció de l’aforament al 70% ha afectat psicològicament els espectadors que han renunciat a reservar entrades. Dimarts la directora artística del TNC va advertir que la pandèmia havia situat la ciutadania del primer món en una incertesa en adonar-se que tots som vulnerables. Aquests dies, va insinuar Portaceli, les reserves d’entrades són molt baixes, “encara que al final s’acabi omplint a la taquilla”.

A Barcelona, la tardor i el Nadal venien amb grans títols mediàtics que estan apropant prou públic, però que, pel que sembla, estan perjudicant les sales més petites. És una situació estranya perquè, normalment, es tracta d’espectadors diferents (el dels títols mediàtics és un perfil de nou públic que costa molt que accedeixi a les sales de petit format). Més estrany és que la temporada 20/21 els espectadors militants van omplir més les sales (tot i les reduccions d’aforament) que en el curs 2018/19 de la prepandèmia: Aquest 2021 han tingut més espectadors, tot i la reducció imposada per Sanitat. Amb l’òmicron, molts artistes han acabat contagiant-se entre ells: la interpretació és una feina que no admet distàncies. Tot i això, no hi ha cap notícia de cap brot produït en una platea (on sí que hi pot haver distància, mascareta i el preceptiu silenci juga a favor de no escampar possibles virus). (Informa Jordi Bordes.)

Música

Any complicat i de tímida recuperació per a la música en directe. Amb restriccions permanents des del començament de la pandèmia, les sales de concerts han estat obertes, durant el 2021, dos únics mesos, de manera que el balanç, per al sector, difícilment pot ser més catastròfic. Les ganes, per part del públic, de retrobar-se amb la música en directe, però, va fer que els principals festivals d’estiu registressin alts índex d’ocupació: 33.600 espectadors i un 98% d’entrades venudes a Cap Roig, quasi 98.000 assistents i un 96% de seients plens a Pedralbes i 38.000 entrades venudes d’un total de 43.000 a Porta Ferrada. De miratge, d’altra banda, es poden qualificar els tres festivals d’estiu, que, amb tests d’antígens i sense estar sotmesos a restriccions d’aforament o distàncies socials (i en plena cinquena onada, motiu pel qual van rebre uns quants retrets), van moure xifres pròpies de temps prepandèmia: 21.000 persones en l’única jornada del Canet Rock i 52.000 i 27.000 en les tres que van durar el Cruïlla i el Vida de Vilanova i la Geltrú, respectivament. L’activitat en auditoris, finalment, tot i haver pogut treballar, com els teatres, amb plena ocupació només dos mesos, ha tingut un balanç relativament positiu malgrat la limitació d’aforaments i les cancel·lacions puntuals d’espectacles. Ho posa en relleu, per exemple, la revifalla de l’activitat al Palau de la Música, que el 2021 ha acariciat la normalitat amb 426 concerts per a un total de 200.534 espectadors (un augment significatiu respecte als 215 concerts i 117.563 espectadors del terrorífic any 2020). (Informa Guillem Vidal.)