Narcís Comadira compleix 80 anys envoltat d’estima, agraïment i admiració
Homenatgen el poeta i pintor en un acte que va tenir de fil conductor el seu darrer llibre, ‘Els moviments humans’, del qual els amics van llegir fragments
Una representació del món literari, però també de la resta de la societat gironina, va aplegar-se ahir al migdia al cinema Truffaut de Girona per felicitar el poeta, dramaturg i pintor Narcís Comadira, nascut en aquesta ciutat ahir feia 80 anys. En paraules de Josep Maria Fonalleras, conductor de la trobada, eren “amics, coneguts, saludats i gent que s’estimen en Narcís i la Dolors [la seva dona]”. Aquest aniversari ha coincidit amb la publicació d’Els moviments humans (Edicions 62), llibre de poemes del qual van llegir fragments els escriptors Carles Torner, Jaume Subirana, Vinyet Panyella i Esteve Miralles; la filòloga Gemma Rigau; els germans Nadal (en Quim, historiador; en Pep, filòleg, i en Jaume, advocat i empresari); el llibreter de la 22 Guillem Terribas (organitzador); el politòleg Lluc Salellas; el sommelier Josep Pitu Roca; l’editor Jordi Cornudella, i el futbolista Pep Guardiola. Aquest darrer, com d’altres, va intervenir amb un enregistrament de vídeo.
Aquell “ximplet”
Si la participació de l’exjugador va ser la sorpresa que no pot faltar en cap festa d’aniversari, de posar la cirereta al pastís se’n va cuidar la dona de l’homenatjat. Dolors Oller va revelar l’anècdota del moment en què va conèixer qui seria el seu marit: a principis de la dècada dels seixanta, com que tocava la guitarra, li van proposar de compartir una petita actuació –precisament al cinema Modern, on ara hi ha el Truffaut– amb un noi que recitaria poemes, un tal Titín (com els amics anomenen Comadira). “I qui és aquest ximplet?”, va ser la seva reacció.
Perdurabilitat
Un agraït Narcís Comadira va admetre que aquests 80 anys li havien passat molt de pressa i va lamentar la pèrdua de companys de viatge, especialment Modest Prats i Xavier Folch. En conversa amb Fonalleras, el ja octogenari (en plena forma) va comentar alguns aspectes d’Els moviments humans i de l’ambició que té que els seus poemes perdurin en el temps. Per aconseguir això, el premi nacional de cultura de l’any passat és del parer que l’important no és tant el contingut com l’estructura (una influència del fet d’haver començat estudis d’arquitectura, creu ell); és a dir, la construcció, la sintàctica o, citant Josep Pla, “la gramàtica de l’acer”.
El procés
Parlant de continguts, la conversa va derivar en el procés independentista, sobre el qual Comadira no es va mossegar la llengua. Als polítics, els va llançar floretes com ara “van anar de farol” o “es van cagar a les calces” i va declarar-se “emprenyat i trist” i decebut: “No van ser capaços ni d’arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat.”
La referència a aquest episodi va ser l’excepció d’una hora i mitja dominada per la poesia i les mostres mútues d’agraïment. La festa d’aniversari es va obrir i tancar amb aplaudiments, segur que sincers.
