Rellegint història

Un dia després de retre homenatge al poeta Màrius Torres, la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) va dedicar la jornada d'ahir a commemorar un altre centenari: el de l'historiador gironí Jaume Vicens Vives. Tant els historiadors Jordi Nadal i Jordi Casassas com l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la filla de Vives, Anna, van coincidir a afirmar que els textos que recullen el pensament i les reflexions de l'historiador mereixen a l'actualitat “una relectura”. “Durant la Transició molta gent reclamava les seves aportacions, però avui, malauradament, se'l recorda poc”, va apuntar Nadal, que va ser alumne de Vicens Vives –una persona i un professor “extraordinari”– a la Universitat Autònoma de Barcelona. Pujol va qualificar l'historiador Vives com un dels referents que més l'han ajudat a “definir-se a ell” i “també al país”. “[El de Vives] és un missatge d'afirmació de país, de la llengua, de creure en la capacitat de nosaltres mateixos, d'optimisme i exigència amb nosaltres i amb Espanya”.

També en la taula rodona d'ahir a Prada, Jordi Casassas va opinar que la de Vives el 1960 va ser “una mort prematura”. Segons l'historiador, el fet que Vives deixés tantes aportacions en només cinquanta anys de vida dóna la mesura exacta de la seva “enorme capacitat de treball” i de la seva facilitat “per entendre la realitat que l'envoltava”. Finalment, Anna Vives va assegurar que el seu pare va passar moments difícils durant el franquisme i, tot i que va sentir-li dir en veu alta a vegades “que hauria de marxar d'aquest país”, mai no ho va arribar a fer “perquè s'estimava massa Catalunya”.