La Royal Philharmonic Society distingeix Jordi Savall com a Membre d’Honor
L’entitat reconeix els seus “serveis destacats a la música” i la tasca “recuperació de tresors musicals que s’haurien pogut perdre”
El mestre català dedica la distinció als músics que l’han acompanyat al llarg de la carrera
La Royal Philharmonic Society ha distingit el gambista i director d’orquestra Jordi Savall com a Membre d’Honor de l’entitat com a reconeixement pels seus “serveis destacats a la música”.
El reconeixement s’ha fet durant el concert que el músic català ha ofert aquest dimarts al vespre al Wigmore Hall de Londres. L’entitat ha destacat de Savall la seva “valuosa aportació en la recuperació de tresors musicals que s’haurien pogut perdre sense el seu mestratge”.
La Royal Philharmonic Society, al capdavant de la qual hi ha actualment James Murphy, va ser creada el 1813 i és una de les entitats musicals més antigues i prestigioses del Regne Unit i d’Europa, segons un comunicat fet públic aquest dimecres.
El 1826 va crear aquesta distinció honorífica per reconèixer el “servei a la música” que han fet músics com Félix Mendelssohn, Franz Liszt, Richard Wagner, Giuseppe Verdi, Antonin Dvorák, Clara Schumann, Maurice Ravel, Igor Stravinski, György Ligeti, Pierre Boulez, Pablo de Sarasate, i, més recentment, George Benjamin i Stephen Sondheim, l’últim a ser reconegut el 2019.
Abans de Jordi Savall, l’únic músic català que formava part d’aquesta llista era el violoncel·lista Pau Casals.
En el seu discurs, James Murphy ha destacat que Savall forma ara part d’aquest grup per “haver preservat el llegat de la viola de gamba fins als nostres dies”. A més, ha valorat que a les seves mans, “la música històrica no sona mai acadèmica”.
Savall, que ha agraït la distinció davant el públic que ha omplert l’auditori del Wigmore Hall, ha remarcat que la seva vida musical sempre s’ha guiat per “la passió, la disciplina i l’energia”. El musicòleg especialitzat en música antiga ha explicat que fa cinquanta anys, quan va arribar a Londres per consultar els fons musicals del British Museum, es va “adonar de la quantitat de música extraordinària que dormia en aquells arxius”. És per això que ha subratllat que cal “convèncer les persones que toquin aquesta música, perquè és la nostra música, perquè la música és el llenguatge veritable de tots els europeus”.
El mestre català ha volgut dedicar el seu reconeixement a tots els intèrprets que l’han acompanyat: “La música només existeix quan els músics toquen. I aquesta distinció també pertany a tots els músics que han tocat amb mi al llarg de cinquanta anys”.
