Crítica
música
Versions amb segell garrotxí
Feia fresca i el risc de pluja feia patir els organitzadors, però la nit als paratges de la Ferreria, a tocar de l'ermita de Santa Margarida de la Vall de Bianya, va ser molt agradable. Com en els últims estius, el Cuartet de Bianya va oferir una bona nit de versions d'estàndards de jazz, blues, swing i fins i tot un parell de tangos i una cançó de Brassens. En aquesta ocasió, acompanyats del saxofonista David Prieto i del percussionista Eudald Figueras. Una nit rodona amb un públic que va xalar de bona música. El Cuartet –sí, Cuartet amb C, perquè ells assagen en un petit habitacle, un tros de paller del mas Farró de Bianya– és un conjunt musical atípic.
En Jordi Figueras –guitarra solista i rítmica, i cantant–, en Jordi Zapata –guitarra rítmica i solista–, en Lluís Cases –baix i veus– i l'Esteve Ràfols –bateria– fa dotze anys que es troben cada dimecres al mas Farró i, després de fer una infusió, es dediquen a versionar estàndards fent-hi mil i una improvisacions. El resultat són uns temes molt seus, d'un estil ara ja conegut i reconegut. Diuen que ells es troben per tocar junts, perquè els agrada. De fet, no busquen actuacions... Fan la de la Nit de Jazz de Bianya i, si surten, toquen un parell més de cops a l'any. Tenen dos discos. Tampoc busquen tenir discografia. El segon, Borsalino, per exemple, va ser per celebrar els deu anys.
En la mitja part del concert, es va poder degustar un còctel d'en Jaume de la Codina, el carter de la vall. Com he dit, una nit rodona.