Pedro Burruezo presenta demà ‘El boig’ a Sant Feliu, en el cicle de Mascanada6

Pedro Burruezo & Nur Camerata presentaran demà el seu últim disc, al-Majnún (El boig, editat per Satélite K), en un concert a l’ermita de Sant Amanç, de Sant Feliu de Guíxols (19 h, 8 euros), la ciutat on aquest músic barceloní de llarga trajectòria viu i treballa des de fa uns quants anys. El concert és organitzat per l’associació Mascanada6 , una entitat cultural creada l’any passat i presidida per Marc Calvet, que està organitzant conferències, exposicions, tallers i espectacles, i que té com a objectiu a l’horitzó la creació d’un espai de difusió i conreu de la creativitat, per potenciar-la d’una manera transversal, sense distinció d’edats ni de cap tipus, a Sant Feliu.

Pedro Burruezo , creador lliure i compromès, dona suport a Mascanada6 com una iniciativa important per a Sant Feliu, i per això presenta demà el seu nou treball dins dels MicroCicles de l’entitat, en un espai tan encertat però també amb un aforament tan reduït com l’ermita de Sant Amanç, amb capacitat per a mig centenar d’espectadors. Ahir encara quedaven algunes entrades a la venda. El proper concert de Mascanada6 en aquest espai serà el d’Adrià Puntí, el 25 de febrer.

Què o qui és el boig que dona títol al nou disc? “És una espècie d’alter ego meu. La majoria dels músics del món de la música són fàcilment etiquetables dins d’una sentència concreta. Però també sempre hi ha hagut artistes que van al seu aire, com ara Pascal Comelade, Sisa o Gato Pérez, amb els quals em sento agermanat encara que fem coses molt diferents: tots tenim en comú un estil molt propi i singular”, explica Burruezo , que no té una opinió gaire favorable sobre la situació de la música actual, en general. “Costa trobar propostes personals. Si la música no té personalitat no va enlloc i no passa la barrera del temps. Molta gent que va començar als anys vuitanta viuen de la nostàlgia. No és el meu cas”, subratlla.

En el nou disc , Burruezo presenta peces titulades amb un singular sentit de l’humor, com ara Havanera sufí, The Andalusi Blues Project i La sardana de la Jamila. Com en els seus treballs anteriors amb la Nur Camerata –també té altres formacions com ara la Bohemia Camerata, la Medievalia Camerata i la Claustrofóbica Camerata, segons el repertori–, Burruezo trasllada el llegat musical, filosòfic i místic de l’Al-Andalus medieval al context actual. “No són músiques minoritàries. A tot l’Estat hi ha molts grups que apostem per la barreja entre passat i futur. Però no som arqueòlegs: aquest és un disc del segle XXI, amb coses del passat i del futur, perquè l’experimentació no és només exclusiva de les músiques suposadament tecnològiques.” La Nur Camerata –Berna Jones, Jordi Ortega, Robert Santamaría, Jordi Rallo i Teo Larrosa– interpreta amb instruments de sempre música que sona alhora eterna i innovadora.