Un mar inèdit

El Museu Marítim de Barcelona va tenir durant molt temps, sense saber-ho, un tresor ocult en els seus magatzems. Era una carpeta en què hi posava només Joaquim Pla Janini. Dins seu, hi havia 34 bromolis transportats, un procediment fotogràfic d’alta complexitat, realitzats entre el 1927 i el 1962 per aquest exponent del pictorialisme. Als arxius no hi constava cap informació sobre quan, com i per què hi havien ingressat. Per la temàtica de les obres, totes vinculades al mar, quedava clar que qui havia volgut que es conservessin en aquest lloc no estava gota despistat. Potser el mateix Pla Janini? Ni la seva família en va saber dir res als responsables del museu quan van començar a investigar el misteri.

Han passat vint anys, l’interrogant persisteix, però el Museu Marítim no ha volgut demorar més la presentació pública d’aquest fons d’imatges inèdites de paisatges i gents de la costa catalana principalment i alguns testimonis del litoral basc i de les illes Balears. Bromolis. Fotografia pictorialista de Joaquim Pla Janini (fins al 9 d’octubre) és l’exposició que les allotja, en companyia de reproduccions d’altres autors històrics catalans i d’arreu que, en força casos, també van sentir fascinacions marítimes. Els d’aquí van arribar tard al pictorialisme, fenomen nascut a finals del segle XIX que es va proposar imitar els gèneres i els estils de la pintura, però és que també van perllongar-lo, fins ben bé als anys cinquanta, indiferents als esclats de la modernitat de la fotografia.

Pla Janini n’és un cas extrem perquè es va mantenir fidel a aquestes fotografies que es confonen amb dibuixos o amb gravats fins que va morir, el 1970. Havia nascut a Tarragona el 1879. De professió, metge, tot i que es va jubilar amb cinquanta i pocs anys. Fotògraf aficionat tota la vida, però amb reconeixement nacional i internacional. “Va participar en nombrosos concursos i va rebre moltíssims premis”, assenyala Laura Covarsí, de l’equip de comissaris, format també per Maria de los Santos García Felguera, Sílvia Dahl i David González, aquest darrer, autor d’una tesi doctoral de la fotografia pictorialista a Catalunya, que ha anat trampejant alts i baixos en el seu estudi i la seva divulgació des que va entrar en decadència després de la Guerra Civil. “L’última etapa es va associar al règim franquista”, anota González, que ha integrat en la mostra el bo i millor de la nòmina d’aquest moviment: Josep Esquirol, Joan Porqueras, Miquel Renom, Josep Pons Girbau, Joan Vilatobà, Pere Casas Abarca, Antoni Campañà... i també una dona, Carme Gotarde.

A Pla Janini el va reivindicar la Fundació la Caixa en una exposició el 1995. Però sense els 34 bromolis transportats que continuaven amagats en una carpeta pendent d’escodrinyar del Museu Marítim. Dahl, responsable de l’arxiu fotogràfic de la institució, posa una mica de llum a l’enigma. El 1948, Pla Janini va prendre part en la primera exposició de fotografia marítima organitzada per l’equipament de les Drassanes Reials. Com a mínim se sap que una de les imatges del conjunt dipositat hi va lluir, això sí, fora de competició. Lògic, perquè ja era una firma consagrada. Pla Janini havia presidit l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya entre el 1927 i el 1930 i era tot un referent d’una de les tècniques més singulars del pictorialisme, el bromoli transportat, “entretinguda i cara”, com ell mateix la definia.

I dificilíssima d’explicar, per la quantitat de passos que exigeix, i que demanen dies. Inclosos els retocs finals, amb llapis i pinzells, que fan de cada imatge una còpia única. A l’exposició es pot veure l’instrumental original que Pla Janini utilitzava al seu estudi de la Via Laietana, inclosa una capseta amb diferents versions de núvols.

Les formes del cel i especialment el moviment del mar van ser tot un desafiament per als fotògrafs més primigenis. De fet, en els orígens del mitjà, a mitjan segle XIX, no van tenir més remei que recórrer a fotomuntatges per representar-los, retallant i enganxant diferents imatges que feien a part. A l’exposició del Marítim, s’exhibeix una curiosa fotografia de Lewis Carroll, el pare d’Alícia al país de les meravelles, d’una nena a la platja en què les onades les simula una pell d’animal.

Pla Janini no va haver d’impostar la realitat amb les tisores, però l’estètica de les seves imatges difuses com si fossin quadres impressionistes continua evocant un món fotogràfic arcaic.