Els dotze de la dansa

En la cinquena edició, han renunciat a la paraula quinzena, perquè reconeixen que el calendari ja supera els quinze dies d’actuacions. Ara es volen donar a conèixer com a Dansa Metropolitana . Del 10 al 27 de març, es programaran més de 300 activitats als dotze municipis que en formen part: Badalona, Barcelona, Cornellà, el Prat, Esplugues, Granollers, l’Hospitalet, Sabadell, Sant Cugat, Santa Coloma, Terrassa i Viladecans. Seran 192 sessions de 92 espectacles. Però si s’hi afegeixen les activitats paral·leles, el volum arriba a 300 accions al voltant d’aquest cartell. El que va ser una proposta impulsada per l’ICUB ha aconseguit consensuar i teixir xarxes amb els municipis veïns, buscant una programació que tingui la complicitat dels teatres veïns i que visibilitzi la dansa, tant en les programacions de sala com a l’aire lliure. Si l’any passat, amb el títol de Filatures, van programar accions al voltant de fàbriques de creació (i espais no convencionals), aquest any han construït Confluències, un cicle que propicia programar dansa a l’aire lliure i, en la majoria dels casos, eliminant-hi la limitació d’aforament (que va ser imprescindible l’any passat durant la pandèmia).

Sabadell i Granollers s’incorporen a la xarxa oficialment. Les fàbriques de creació L’Estruch i Roca Umbert, de fet, ja hi estaven implicades, perquè algunes de les creacions que es veurien en el festival s’assajaven en aquests espais. Ara, s’hi afegeix programació a la plaça Dr. Robert de Sabadell i al Teatre Auditori de Granollers. També Barcelona guanya espais, com ara l’ IDEAL, Centre de les Arts Digitals de Barcelona (amb una proposta de dansa urbana de Brodas Bros), així com el Centre d’Arts Santa Mònica i l’Antic Teatre del CCCB . Enguany es repeteix l’oferta de dansa filmada, amb set films al cinema, i 24 curts i quatre llargmetratges a Filmin.

Amb un pressupost d’1,2 milions, està liderat per l’Ajuntament de Barcelona, que, juntament amb la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, hi aporten 800.000 euros. La resta (400.000 euros) prové dels altres onze municipis. La majoria dels espectacles (58) són d’artistes autòctons, al costat de tretze espectacles amb l’etiqueta d’internacional i 21 de l’Estat espanyol. En llegir el programa, la directora de l’ Institut del Teatre , Sílvia Ferrando, se sorprenia de trobar-hi contínues vinculacions a les promocions del seu Conservatori Professional de Dansa. Fins a tretze títols són coproduccions del festival: el cartell, a més de garantir actuacions, també impulsa creacions. Una de les quals és Harakiri, de Les Impuxibles (que seran tot el mes a la Sala Tallers del TNC ). També hi destaca l’espectacle que comparteixen tots els municipis i que els atorga unitat. La companyia Maduixa presentarà Migrare a les dotze poblacions (paral·lelament, també presentarà Lù, de dansa familiar, el 13 de març a Viladecans).

Divers i vital

L’eclecticisme domina en un cartell en què es poden veure diversos estils, procedències i trajectòries, des del ballet clàssic fins al flamenc. En aquesta disciplina, per exemple, hi figuren Rocío Molina (Al fondo riela), José Maldonado (Galería), Jesús Carmona (Baile de bestias), Compañía Flamenca Maví (Sempiternos) i María Moreno (Verso libre). Quant a propostes internacionals, hi ha Alonzo King i la Russian State Ballet (Llac dels cignes), a l’EFACT de Terrassa, i el belga Jan Martens, al Mercat de les Flors.

El cartell posa el focus en les sales que habitualment programen dansa, com ara el Mercat de les Flors, La Caldera (Bailar o Lo salvaje / PANORAMA i un extracte de Lo Faunal, de Pol Jiménez) i el SAT! (Mucha muchacha, Hacemos como que bailamos), juntament amb d’altres que s’hi apunten puntualment, com ara el Lliure (Pli, de Viktor Cernicki; Toná, de La Phármaco) i el CCCB (Aclucalls). Per propiciar la circulació de públic per tots els municipis, s’ha convocat una mena de Trivial online dels espectacles a l’aire lliure.