Santos inaugural
El músic i creador de Vinaròs obrirà l'1 d'octubre la 19a edició del festival Temporada Alta, al Teatre Municipal de Girona, amb ‘Chicha Montenegro Gallery'
Seguint la línia. Aquesta és la impressió que ja va quedar fa un temps en saber que Carles Santos, peculiar músic i creador de Vinaròs, obrirà la pròxima edició de Temporada Alta, el Festival de Tardor de Catalunya –n'és un assidu–, l'1 d'octubre, al Teatre Municipal de Girona. La seva proposta és Chicha Montenegro Gallery, una producció del Centre d'Arts Escèniques El Canal, que es va presentar amb el títol d'Amarat. Definicions sobre l'espectacle, poques i poc o gens concretes, per no encotillar la feina de l'artista, que possiblement encara està en progrés, per no crear-se obligacions, de manera que es converteix en un calaix de sastre. La sorpresa és el factor principal. Indiferència, mai.
Ahir, Temporada Alta va fer un comunicat amb el ja tradicional avançament de programació. Xifres: 40 estrenes –absolutes, a l'Estat o a Catalunya–, 25 produccions internacionals i més de 20 coproduccions del festival i d'El Canal. L'inici és l'1 d'octubre, i s'acabarà el 12 de desembre. Per blocs i començant per la producció catalana, s'anuncien coses ja sabudes i, a més de l'espectacle de Santos, s'inclou el Concert tempestiu (1, 2 i 3 d'octubre), en què Xicu Masó (escena) i David Costa (música) dirigeixen el sorprenent Cor de Teatre, de Banyoles; Lola la comedianta (11 i 12 de desembre), dirigit pel gironí Jordi Prat; Celebració, amb direcció de Lluís Pasqual (del 9 al 12 de desembre) i TOT, de la gironina Mentidera Teatre, amb text i direcció de l'argentí Rafael Spregelburd, muntatge guanyador del premi Quim Masó (10, 11 i 12 de desembre). Tots aquestes espectacles són coproduccions d'El Canal, ja anunciades.
Platel i Thibaud
Les produccions internacionals programades són un dels secrets més ben guardats de Temporada Alta. Només es van anunciar un parell d'espectacles, prou destacats, però. El primer, el 19 d'octubre, una de les perles del festival, l'estrena a l'Estat espanyol de Gardenia, d'Alain Platel (Les Ballets C de la B), que els crítics han considerat el millor espectacle de la darrera edició del Festival d'Avinyó. L'espectacle “reuneix vells transvestits i transsexuals sota el títol manllevat d'un vell cabaret de Barcelona, i els torna a fer pujar a l'escenari per reviure temps daurats”. Platel té la col·laboració del director d'escena Frank van Laecke i l'espectacle està basat en una idea de Vanessa van Durme. Una altra de les joies, que ja es va poder veure en la darrera temporada de l'Escena Catalana Transfronterera al Teatre de Salt, és Cocorico, amb Patrice Thibaud, un dels millors mims del món, i Philippe Leygnac. Cocorico, que es podrà veure el 10 d'octubre, és una deliciosa peça de teatre gestual d'humor i va ser considerat un dels millors espectacles de la darrera edició del Fringe d'Edimburg.
Drexler, Fito, Bebe
Pel que fa a la programació musical, s'anuncien vint propostes d'arreu del món. Músics prou coneguts en l'àmbit estatal, com ara l'extremenya Bebe (15 d'octubre), Fito & Fitipaldis (23 d'octubre) o Jorge Drexler (30 d'octubre) actuaran a Girona, tots presentant els respectius darrers treballs, mentre que també hi actuaran Seu George (1 de novembre), deixeble de figures destacades de la bossa nova brasilera; la cantant africana Oumou Sangaré (16 d'octubre) o la francesa d'origen berber Hindhi Zara (13 de novembre), que presentarà el disc Handmade.
Una dotzena de les propostes programades són de caràcter familiar i hi haurà dos espectacles de circ, un d'internacional, i Els racons de la memòria, del Circ Cric de Tortell Poltrona (del 8 a l'11 d'octubre), amb què aquest pallasso, el més significat de casa nostra, celebra els seus 35 anys de trajectòria artística. Es tracta d'un recull dels seus millors números. La direcció de l'espectacle és del seu fill, Blai Mateu, magnífic artista responsable de meravelles com Ï o Le sort du dedans.
Ahir, finalment, també es va presentar el cartell de festival, que és obra de l'artista barcelonina Eugènia Balcells, que s'explica: “Cada color representa una emoció, o, el que es el mateix, l'emoció de cada espectacle, de cada nit única asseguts en una butaca d'un teatre”.
