La literatura entesa com una festa

Hi havia els trobadors, fa mil anys, i els cecs que llegien els seus romanços de cordill pel carrer, i les dones al safareig i els avis a la vora del foc, i després va venir Gutenberg i la literatura va deixar de ser aquella cosa pública i una mica escandalosa que deixava bocabadada la bona gent quan anava a fira o al mercat. Durant anys, la lectura ha estat una experiència íntima, solitària i silenciosa que es compartia, més que xerrotejant a plaça, escrivint un llibre pel teu compte que parlamentava amb el que acabes de llegir. Fins que van arribar els festivals, les fires, els salons, les setmanes temàtiques, els seminaris i les trobades d’estiu, i van ressuscitar aquella vella tradició de la poesia i els contes de dir-se comunitàriament en veu alta. Un dels més antics a la nostra regió és el festival Ara Poesia de la Casa de Cultura de Girona, que ha arribat a la 26a edició aquest mes de febrer i que cada any atrau nombrosos irredempts a aquest gènere tan maltractat i al mateix temps tan viu, tan càlid, que sempre troba gent disposada a reunir-s’hi al voltant com d’una flama encesa. Aquest mes, en coincidiran tres més: l’Escala Vila del Llibre , que l’11, 12 i 13 de març celebra la quarta trobada d’autors, llibreters i editors, amb el País Valencià com a cultura convidada; el Mot , nascut el 2014 de la fructífera col·laboració entre els ajuntaments d’Olot i Girona, que arriba a la vuitena edició del 17 al 26 de març, aquest cop amb el camp i la ruralitat com a tema monogràfic, i el primer festival Ceba Negra de Figueres, dedicat al true crime, que s’ha estrenat aquest cap de setmana a Figueres.

Organitzat per l’ Associació Acocollona’t i l’Ajuntament, el festival de l’Empordà, que ha sabut trobar el seu espai singular en el calendari just darrere el ja veterà BCNegra, que reuneix els principals autors de novel·la policíaca des del 2006, ha convocat periodistes i escriptors en diverses xerrades des de dijous passat fins avui mateix, en què es clausurarà a les 12 del migdia a La Cate amb una conversa entre els reporters Toni Muñoz i Mairena Rivas sobre els enigmes del cas de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Des de dijous passat, hi hauran participat des de Joan Porxas, autor del llibre El arte del crimen ampurdanés, o la periodista d’El Punt Avui Tura Soler, que ha indagat en l’assassinat irresolt de Susqueda a El pantà maleït, fins a Carles Porta, pioner en la popularització de la crònica negra com a gènere assagístic a casa nostra amb el llibre Tor, la muntanya maleïda i, recentment, amb el programa Crims, un dels grans èxits de la ràdio i la televisió catalanes dels últims temps.

N’hi ha molts més, de festivals i fires destinats a fer de la literatura una festa compartida entre autors, editors, llibreters i lectors en un marc amè, com l’ Indilletres de la Bisbal, que des del 2018 es va consolidant com un espai de trobada de referència després de la desafortunada desaparició, el 2021, del Liberis Liber de Besalú. O el festival Domini Màgic de Santa Coloma de Farners, organitzat des de fa vuit anys per l’ajuntament i la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània de la Universitat de Girona, al qual s’han d’afegir les refrescants Paraules Nocturnes , que l’estiu passat van arribar a la setzena edició. I encara caldria sumar-hi, dins un sector que cada vegada guanya més reconeixement, el Girocòmic , la fira del còmic, el manga i l’entreteniment, que porta cinc edicions, o el discret però persistent Poemestiu , el festival de poesia que des del 2011se celebra a diversos pobles de l’Alt Empordà, o les Trobades Literàries Empordaneses que l’editorial L’Art de la Memòria organitza al juny. Es pot demanar més?