Crítica
música
Un cant carregat de dramatisme
Dins del marc dels festivals estiuencs de les comarques gironines, el Musicant, amb una programació pensada sobretot en la divulgació de la música i dels músics del país en gèneres ben diferenciats, s'imbueix d'una particular i necessària rellevància.
Així, el primer dels quatre concerts de què consta el setè Cicle de Música del País de Campllong i que portava per títol El cant de la Sibil·la va ser dedicat a la música antiga catalana i va començar amb fragments del Llibre vermell de Montserrat, del Còdex del monestir de Ripoll i de la Missa de Barcelona. S'hi va poder gaudir d'una bona interpretació de La Xantria, que amb la direcció de Pere Lluís Biosca va fer sonar unes veus conjuntades, equilibrades en el timbre i amb un elegant contrast de color amb el Cor d'Homes de Manlleu, sobretot en les interpretacions de conjunt.
L'obra central del concert va ser El cant de la Sibil·la, que, segons escriu Higini Anglès, “representa per a Catalunya el drama més antic que coneixem”.
Jordi Domènech, que va oferir una versió molt carregada d'expressió dramàtica, va demostrar que posseeix un ample ventall de recursos vocals i un gran control de la veu. I, tot i que costava seguir el text cantat pel contratenor osonenc, va aconseguir transmetre el seu esperit al públic, i va oferir també un interessant contrast amb les respostes del cor: “Lo jorn del judici parrà qui haurà fet servici”.