Justícia per a Balcells

Carme Riera inicia el seu reportatge biogràfic sobre la cèlebre agent literària Carmen Balcells amb un més que explícit “Carmen Balcells em va canviar la vida.” A partir d’aquesta frase construeix una biografia, a mig camí entre el reportatge periodístic i la narració, feta amb amor i cura. Trobem bona documentació i els millors arguments de la Carme Riera novel·lista i assagista. El resultat és Carmen Balcells, traficant de paraules, publicat en català per Rosa dels Vents. Quedem amb Carme Riera al bar Quinto Pino del passeig de la Bonanova. El matí és fresc. La Carme tem sortir a les fotos amb posat de fred i la sessió de fotos és a la cafeteria. Com sempre, apareix elegant i coqueta, mimesi de la seva prosa, que ha conquerit milers de lectors des del debut, el 1974, amb Te deix, amor, la mar com a penyora, èxit que ha mantingut al llarg d’una carrera de gairebé mig segle. Unes senyores la saluden amb cordialitat i la feliciten. La Carme se sent més còmoda i respon amb la seva veu greu i càlida, apuntat l’objectiu Balcells, una persona que va estimar i admira: “Quan començava a escriure, em vaig deixar ensarronar per l’editor, que em deia que les meves vendes havien de compensar altres autors que no venien tant, com ara Víctor Mora. Em deien que, com que tenia la sort de vendre molts llibres, podia ajudar altres autors que no venien tant. De bon començament, m’ho vaig empassar, però totes les trampes van desaparèixer amb la Carmen, que es feia respectar pels editors i redactava des de la seva agència contractes més favorables econòmicament per als autors, tant pel que fa als límits temporals com als geogràfics. També va introduir beneficis fiscals pels pactes que va fer amb el Ministeri d’Hisenda. La Carmen es va proposar defensar els escriptors perquè ja veia que els editors es defensaven sols.” José Manuel Lara, Rafael Borràs, Jaime Salinas, Mario Muchnick, Ricardo Rodrigo, Fernando i José Manuel Lara Bosch, Esther Tusquets i Jordi Herralde són editors que desfilen per aquestes pàgines, així com altres agents a qui va influenciar o que van sortir del seu despatx (Antonia Kerrigan, Sílvia Bastos i Maribel Luque). També la seva neta Laura, a qui considerava “la continuadora de l’agència”.

En la introducció del llibre, fa un apunt divertit i il·lustratiu del caràcter d’aquesta dona superior que va ser Balcells: “Invertir en el talent dels creadors que representava formava part del seu negoci. Un negoci summament rendible, ja que sis dels seus representats –entre els quals hi havia dos dels més propers i més estimats, Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa– van aconseguir el premi Nobel. Expliquen que, un dia, a la pregunta de García Márquez: «M’estimes, Carmen?», ella li va respondre: «No et puc contestar. Ets el 36,2% del total de la facturació.» El sentit de l’humor aplicat als números, dels quals s’havia d’ocupar ella perquè els seus autors es poguessin dedicar a les lletres, va ser una constant. Solia referir-se a ella mateixa com a una administradora de finques literàries, una traficant de paraules i, fins i tot, una dona de paper. No es va comportar de la mateixa manera amb la llarga llista d’escriptors que va arribar a representar, però sí amb la majoria.” Entre ells, cal accentuar que Balcells va gestionar, abans i després, cinc premis Nobel: Neruda,Vargas Llosa, Cela, Miguel Ángel Asturias i Aleixandre.

Per fer el volum de cinc-centes pàgines, plenes d’anècdotes i dades, Riera ha consultat infinitat d’entrevistes i l’inestimable arxiu amb la correspondència de l’agència. El resultat és una combinació de reportatge en profunditat, narració sobre una amiga estimada i assaig històric sobre un personatge fonamental en l’edició. Riera ens pot explicar un menú, el vestit i l’estil que duia Magda Oliver, una de les agents destacades de l’empresa, o recordar els hàbits i supersticions d’aquesta mama grande del món editorial. Un exemple és quan recorda que García Márquez, per exemple, no va representar únicament el 36,2 per cent de la facturació de l’agència, sinó també una cosa molt més important: “El mirall en què la Carmen es va mirar moltes vegades, i en aquell mirall destacava el sentit de l’humor, la capacitat de sorprendre, de trencar l’expectativa de l’interlocutor, la seguretat no exempta d’una certa arrogància i, molt especialment, la fascinació pel poder i per aquells que l’exerceixen.” El llibre no té sobrera ni una de les cinc-centes pàgines. Condensa la tasca ingent d’una dona que era capaç de convertir el seu immens despatx de la Diagonal en un menjador per als seus autors i periodistes, amb els taxis esperant a la porta amb el taxímetre apujat. És el retrat també del triomf del treball rigorós d’una dona feta a si mateixa, amb una personalitat de secà, però que era capaç de ser molt detallista amb els seus autors. També d’haver salvat l’agència del salt al buit que representa el canvi generacional: “El primer miracle de Balcells va ser que l’agència no es tanqués ni es vengués, sinó que continués funcionant, i que, a més, el seu fill Lluís Miquel es fes càrrec de la seva continuïtat amb el mateix equip i sense que els autors més importants en desertessin, com alguns pronosticaven. Ben al contrari, des de la mort de la seva fundadora, l’agència ha incorporat noms nous: Alejo Carpentier, Luis Sepúlveda, Jaume Cabré, Maria Climent… I segueix lluitant, com ho va fer Balcells, per la defensa dels drets d’autor i la dignitat de la feina dels creadors.”

Ara, tot pot semblar un exercici nostàlgic o de flors i violes, però Riera reconeix la tasca econòmica i sindical de Balcells, tot i que els tants per cent de venda a llibreria per als autors continuen sent d’un pírric deu per cent, i encara menys en les edicions de butxaca. Aquestes condicions laborals misèrrimes tenen en personatges com Balcells un contrapunt. Per aquest motiu era odiada per alguns editors, fins i tot per alguns dels més progres. En canvi, un dels autors estrella de la casa, Eduardo Mendoza, considera que treballar amb Carmen Balcells era com “viatjar sempre en primera”. Precisament Mendoza amb Riera presentaran el volum, demà a les 19 h, dins un homenatge a la mítica agent en una conversa amb Màrius Carol, a l’Auditori de Penguin Random House de Barcelona.