Una actriu, un caràcter

Katharine Hepburn va morir fa poc menys de quatre anys. Avui es compleix el centenari del naixement d'aquest mite del cinema, un alè d'aire fresc dins la pantalla i tot un caràcter en una intensa vida real. Quatre Oscars d'un total de dotze nominacions són un rècord difícilment superable per a una actriu. La protagonista de Quina fera de nena! va marcar aquesta fita i, a més, en uns anys, l'època daurada d'Hollywood, en què cotitzen especialment aquestes distincions.

Com acostuma a passar, el veredicte dels membres de l'Acadèmia no coincideix amb les millors pel·lícules de l'actriu, però les estatuetes que va rebre per la noia que aspira a triomfar a Broadway a Gloria de un día, la mare possessiva d'Endevina qui ve a sopar, la sòlida reina d'Anglaterra a El león en invierno o la veterana parella de Henry Fonda a En el estanque dorado deixen un ampli marge per a les veritables joies de la seva filmografia.

Sòlida filmografia

La gran aventura de Silvia (George Cukor, 1931), Damas del teatro (Gregory La Cava, 1937), Quina fera de nena! (Howard Hawks, 1938), Històries de Filadèlfia (George Cukor, 1940), La mujer del año (George Stevens, 1940), La costilla de Adán (George Cukor, 1949), La reina d'Àfrica, (John Huston, 1951) o Temps d'estiu (David Lean, 1955), constitueixen la sòlida columna vertebral que immortalitza Katharine Hepburn a la pantalla.

No era fàcil dirigir-la, però, a canvi, electritzava les escenes en les quals apareixia. Abans calia, tanmateix, polir el diamant en brut que, als anys trenta, va aparèixer al menjador de la RKO de la mà de George Cukor. Adela Rogers St. John, cronista de societat d'aquella època, recordaria que "alguns executius gairebé es van desmaiar". "El senyor Selznick es va empassar sencera una ala de pollastre. Vam contemplar una noia alta i magra, completament coberta de pigues, que portava la roba més increïblement espantosa que mai no hagi vist, i això no obstant, era clar que allò pretenia ser l'últim crit".

Elegant i inconformista

Filla d'una de les famílies més antigues de Boston i d'un metge liberal de Virgínia que va fer que Bernard Shaw li prologués un llibre sobre malalties de transmissió sexual, la futura actriu va heretar aquesta barreja d'elegància i inconformisme que sempre la va caracteritzar dins i fora de la pantalla. Rebel amb causa, Katharine Hepburn va arribar a Hollywood procedent del teatre. El 1932 va debutar amb Doble sacrificio a les ordres de Cukor, un dels seus directors favorits, i un any després ja guanyava el seu primer Oscar per Gloria de un día. La història del cinema la recordarà com a parella de Cary Grant i d'un esquelet de dinosaure a Quina fera de nena!, però, al seu dia, el fracàs d'aquesta comèdia exemplar va provocar que els productors pengessin de l'actriu una etiqueta que la qualificava de "verí per a la taquilla". Quan es va presentar al càsting d'Allò que el vent s'endugué, Selznick la va rebutjar amb aquestes paraules: "Francament, no veig Clark Gable corrent darrere teu durant deu anys".

L'historial d'impertinències de Katharine Hepburn davant figures totpoderoses de Hollywood tampoc no queda curt. Va discutir amb Cukor el vestuari de Doble sacrificio, es va disfressar d'home per protagonitzar La gran aventura de Silvia, va escopir a la cara del productor Sam Spiegel i del director Joseph L. Mankiewicz tan aviat va acabar el rodatge de De repente el último verano i quan aquest últim li va presentar Spencer Tracy als passadissos de la Metro Goldwyn Mayer, ella li va dir: "Em sembla que sóc una mica alta per vostè". "No s'amoïni, Miss Hepburn. Ja la posaré a la meva alçada", li va respondre un actor que ja llavors tenia el poder de vetar directors i actrius de les seves pel·lícules. No va ser el cas. Ben al contrari, La mujer del año va ser l'inici d'una llarga relació immortalitzada per títols com Mar de hierba, La costilla de Adán o El estado de la Unión. Spencer Tracy va morir poques setmanes després del rodatge d'Endevina qui ve a sopar. Quan ella va recollir el seu tercer Oscar, va dir que se sentia com si l'hi hagués robat a ell.

Moltes conquestes

Spencer Tracy va ser el gran amor d'una actriu que només es va casar un cop, amb Ludlow Ogden Smith, però col·leccionava conquestes entre celebritats: des del seu representant, Leland Hayward, fins al magnat Howard Hughes, passant pels directors Georges Stevens i John Ford, sota les ordres dels quals va treballar.

Humphrey Bogart va quedar al marge d'aquestes conquestes, però junts van compartir l'accidentat rodatge de La reina d'Àfrica. L'actor va dir del personatge de Katharine Hepburn que "comença fent de missionera però, després de navegar riu avall amb mi al cor d'Àfrica, es converteix en una dona". Amb l'enginy que la caracteritzava, l'actriu el va corregir: "Jo diria que començo com una dona i acabo fent de missionera, mirant de salvar Bogart".

Als darrers anys de la seva vida, quan ja eren evidents els primers símptomes de la malaltia de Parkinson, encara va tenir ànims per reaparèixer en una breu escena d'Un asunto de amor i al telefilm One Christmas. També va publicar les seves memòries, en les quals equipara la mort amb una pau eterna: "Ja ningú més et dirà: has de repetir aquesta escena". Va ser la seva darrera frase, sense rèplica.