Mig segle, ara ‘Recuites’

El vell i el nou. Poques vegades aquests dos conceptes s’intercalen, es combinen i es fusionen com a Recuites, una exposició amb la qual l’escultor rosinc Narcís Costa fa un repàs al bagatge de mig segle d’art i ofici treballant amb fusta. Fa cinquanta anys que s’hi dedica, des que el 1972 va inaugurar la seva primera exposició a la galeria La Gàbia de Girona, ja desapareguda, tot sorgit de l’Escola Eina de Barcelona. Quan li van proposar de fer una exposició antològica o una retrospectiva de la seva trajectòria va preferir fer quelcom nou. A partir del vell.

És així com neix Recuites, una exposició que s’ha inaugurat a la Fundació Valvi de Girona dins del cicle Exposicions de Maduresa, on recull vint-i-cinc peces noves reinterpretades a partir de la peça o la idea original de cada sèrie que ha fet durant aquest últim mig segle. Com explica el comissari de la mostra, Enric Tubert, la proposta “mira cap endavant, explora les possibilitats de l’escultura mural i ho fa tenint molt presents els referents dels quals parteix. El resultat és un conjunt de vint-i-cinc peces que tenen l’aire d’empremta d’un volum ja explorat en algun moment d’aquests cinquanta anys de feina. Són volums als quals l’artista torna de bell nou i, en fer-ho, ens demostra que són uns altres”.

Narcís Costa, que prové de família de fusters –a Girona els seus pares en tenien una de les més antigues– homenatja un ofici que coneix a la perfecció; el comportament de la fusta en funció del tipus d’arbre del qual prové o segons els usos anteriors que hagi tingut. “Les seves observacions sobre la textura, les marques del temps, el comportament de les vetes... tenen un nivell de precisió tècnica sorprenent, però a la vegada tenen una dimensió altament poètica que ens atrapa”, descriu Tubert.

Explica el mateix artista que al principi de la seva carrera treballava amb ferro i fusta i que ha estat en les dues últimes sèries que ho ha fet exclusivament amb fusta “tallada i modelada a trossos segons la meva conveniència”. Sèries titulades Caixes i cubs, Abecedari, Nusos, Falques i tascons, Embolcalls, Plecs, Camins, Laberints, Escales que no menen enlloc, Intros... leitmotivs que li han servit d’estímul i marc per on autoregir-se, diu Narcís Costa, per explorar conceptes diversos i, sobretot, aprofundir en el domini dels materials i les peces que treballa. Alguna, tot just acabada fa tres setmanes.