Miquel Gil demana "que corri l'aire!" amb el seu disc "més gamberro"

L'aforisme de Miquel Gil és d'una lògica irrefutable: "si hem de fer sempre el mateix, és millor que ens dediquem a l'agricultura". El músic valencià introdueix així les novetats i els canvis que ha inclòs a Eixos, el seu nou disc que es distancia dels anteriors treballs d'estudi en què "inicia una etapa sensible a nous plantejaments sonors". "Aquest és un treball amb el qual he obert finestres. He volgut que corri l'aire!", exclama per definir el desig que l'ha mogut a ventilar la música d'arrel amb aromes jazzístiques o electròniques.

S'ho ha pres amb temps i per aquells avatars de la indústria, Eixos sortirà al mercat el 16 de maig, prop de tres mesos després de la publicació del directe enregistrat el 2005 a la Fira Mediterrània de Manresa amb la cantant grega Savina Yannatou i els grups Primavera en Salonico i l'Orquestra Àrab de Barcelona. "L'edició d'aquest concert ve a ser un resum de l'etapa anterior", explica per especificar que no ha trencat radicalment amb l'estil que va marcar les gravacions d'Orgànic (2001) i Katà (2004). "Per primer cop he utilitzat el piano, la trompeta i el violoncel", així com també ha incrementat, "la presència de les programacions electròniques". La producció musical i els arranjaments han anat a cura de Borja Penalba, amb qui es va aïllar un parell de mesos a Porrera per trobar un llenguatge comú "intercanviant-nos música. Anàvem de l'estudi al casino i del casino a l'estudi, sempre parlant de com veia el disc per aconseguir encomanar-li la música que em bullia dins del cap".

El pianista Manel Camp, Joan Garriga i el seu acordió, el trompetista David Pastor o Raúl Rodríguez amb el tres cubà, són alguns dels instrumentistes que han col·laborat en aquest disc que es presentarà a L'Auditori de Barcelona el 24 de maig. De moment, però, Miquel Gil actuarà a Vila-seca i Sagunt abans de viatjar a Mèxic per oferir tres concerts al festival Ollin Kan que se celebra a la Ciutat de Mèxic. Amb una agenda que comença a estar atapeïda de cites, l'ex-membre d'Al Tall ja prepara els concerts on augmentarà el nombre de bases electròniques i incorporarà loops de bateria i percussió.

Musicant poetes
L'aportació de Camp, Garriga, Pastor o Rodríguez, a més de la veu d'Agata Casas o el violoncel d'Anna Comellas, subratlla les intencions de l'artista de fer que "cada cançó tingui un sentit propi". Segueix posant música a textos de poetes contemporanis com Enric Casasses (que participa a Tinc una pena), Manel Rodríguez Castelló (Fil de vint) o Sònia Carmona (Tic tac), lletres originals de cantautors com Feliu Ventura (Dels meus ulls) o Manolis Rasoulis (Parea) i les alterna amb cançons tradicionals (De la China, Gola ampla i Pepe Tono), amb adaptacions d'escriptors valencians del segle XI com Ibn Khafaja (Eix tort) i també amb una versió de l'Homenatge d'Ovidi Montllor. "Malgrat que no estic acostumat a cantar sobre un piano o una trompeta, m'hi he trobat molt a gust", afirma Miquel Gil que no amaga que "em va costar molt adaptar la veu". La seva música continua "flamenquejant molt" però, segons explica, ara s'aproxima més a "pals rebutjats pels flamencs ortodoxos com el verdial o el garrotín". Per tot plegat, el músic sentencia que Eixos és, sens dubte, el "meu disc més gamberro".