Planeta urbà, de la A a la Z

Productor de Castelldefels, a Cristian Quirante li va sortir bé la jugada d’abandonar els estudis de telecos per la música, ja que s’ha convertit en un dels productors de moda a escala internacional. La seva participació en El Madrileño de C Tangana li va ser recompensada amb tres Grammy llatins a finals de l’any passat.

Amb projecció, també, internacional i, en aquest cas, des de Vilassar de Mar, Alba Farelo i Solé va revoltar, l’abril del 2016, les xarxes amb una versió en català del Work, de Rhianna, concebuda amb el seu productor, el valencià Fake Guido.

Cofundadora el 2020 d’El Pecado, col·lectiu no mixt de dones artistes, la barcelonina Carolina Costa, també discjòquei i comunicadora, va debutar l’any 2017 amb Ma$$a Money i ha escrit temes com Barcelona.

Això és el que posa en el seu títol d’enginyeria de disseny industrial, però els més joves del país el coneixen com Lildami, que és el sobrenom amb el qual el de Terrassa ha firmat cançons d’influxos generacionals com Pau Gasol.

Originària de Lleida, d’on parlava en la cançó Vicis d’extraradi (en què samplejava La tieta de Serrat), i amb un primer llarga durada, Metamorfosis, publicat el mes passat, Elane, que alterna temes en català i castellà, rega les seves rimes amb temàtiques socials i feministes.

Trio de Sabadell, que és un dels enclavaments, ara i abans, de les músiques urbanes a Catalunya, van ser dels primers a fer-se un nom escopint trap en català, estil del qual s’han convertit en un dels exponents més populars en terres catalanes. Fa pocs dies han publicat el seu tercer treball: Hangover.

El productor Pablo Díaz-Reixa, d’àlies El Guincho, és canari de naixement però fa temps que viu a Barcelona, on va firmar exòtiques filigranes com Pop Negro abans de convertir-se en el cervell a l’ombra de l’èxit esclatant de Rosalía. La seva mà en temes com Con Altura, crucial.

Punta de llança de l’efervescència del rap femení al País Valencià, juntament amb noms com Pupil·les i Tesa, Carmen Aguado abraça músiques com el merengue i la bachata i és autora de temes contra l’assetjament escolar.

Vet aquí el nom d’un dels cantants dels també sabadellencs 31FAM, en el rànquing dels grups catalans actualment més populars. Ferran Adrià i Valentina són dos temes que tot adolescent que corri per casa sabrà molt probablement taral·larejar.

Laüra Bonsai i Felinna Vallejo són de Sant Adrià de Besòs i el Bon Pastor, i el seu projecte, amb cada vegada més impacte en l’àmbit estatal, va començar a forjar-se en les “batalles de galls” (que és com es coneixen les competicions de rimes) dels voltants del Macba.

Morad El Khattouti El Horami, de l’Hospitalet de Llobregat, va començar compartint cançons amb els seus amics via WhatsApp i ha acabat convertint-se en un dels rostres més populars –i controvertits– del rap a Catalunya. Fa pocs dies va ser absolt d’un judici per intent de robatori en un pis de Barcelona, i Jordi Évole li ha arribat a dedicar un programa sencer a La Sexta.

Integrant de Crimen Pasional, referent del reggaeton fet a Catalunya, i nail artist (artistes que fan miracles d’orfebreria amb les ungles), marca distàncies amb el que fan altres companyes versionant no pas Rihanna sinó... Beatriu de Dia i Salvat Papasseit.

Màxim estàndard de l’anomenat “rap de la terra”, Senyor Oca, àlies del raper –i infermer– barceloní Sergi Sala, suma ja quasi deu anys d’aventures amb músiques com el drum & bass. Portals, el seu sisè disc, és a la venda des de fa pocs dies.

És un dels noms, juntament amb Tramma, que serveixen per explicar que Girona, terra d’Arianna Puello i Geronación, també té molt a dir en la nova fornada urbana. Notícia: aquí no hi ha pseudònims; Pol Bordas es presenta amb el seu nom i cognom.

Autoproclamada com “la pussy roja” dels Països Catalans i amb un disc força més polititzat que altres companyes, Francina Gorina, La Queency, de Terrassa, és de les veus que irrompen amb determinació. Es va donar a conèixer amb Urkinaona, sobre les protestes contra la sentència del procés.

I què dir de Rosalía? Doncs que Motomami, el seu tercer disc, és des d’ahir a les botigues i que està transitant per camins fins ara desconeguts per qualsevol artista del país. En la seva biografia s’hi conjuguen haver escoltat Camarón en parcs del Baix Llobregat amb sòlids estudis al Taller de Músics i l’Esmuc.

Una altra de les veus que van llançades, com es pot comprovar amb les fotografies que hi ha d’ella al metro de Barcelona, amb les quals anuncia una marca de sabates. Es diu Salut Cebrià i és de Sabadell.

Duo mataroní que aposta per l’humor i al qual s’atribueix haver fet, l’any passat, en el marc d’un projecte de les escoles La Bressola de la Catalunya del Nord, el primer disc per a públic familiar d’aquesta nova fornada de música urbana: Animalari urbà.

El pseudònim del mallorquí Josep Miquel Arenas serveix per deixar constància del fet que no tots els rappers poden cantar en llibertat a l’Estat espanyol. Valtònyc, des del 2018, es troba exiliat a Bèlgica i Pablo Hásel, des del febrer del 2021, és a la presó.

Guillem Roca, d’àlies Willfree, és un dels sis cantants de la P.A.W.N. Gang. Pioners en el trap a Catalunya així com també en l’ús per aquestes contrades de l’Auto-tune, el modificador de veu omnipresent en totes aquestes produccions.

Amb Sr. Chen, home de confiança de Lildami, de productor, Yung Rajola –pintor i escriptor, també– ha contribuït a situar Ponent en aquest nou mapa sonor. Cor Trencat, el seu primer disc, de l’any passat, és pura cançó d’autor del Segle XXI.

La seva mescla de rap d’escola tradicional, ska i ritmes electrònics els ha convertit en el grup valencià segurament més incisiu dels últims cinc anys. Clàssics moderns.