La pluja refreda la primera Cremà postpandèmia

La pluja i el fred han refredat aquesta nit la Cremà de les Falles de València, la tradició de cremar l’art satíric i de fantasia d’unes festes que enguany han tornat amb il·lusió i esperança a una relativa normalitat després de la pandèmia, però que han quedat condicionades i afectades per la borrasca Cèlia.

Aquest dissabte, la Cremà ha estat protagonitzada pel mal temps que domina la setmana fallera i ha deixat aquestes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat com les més plujoses i amb menys hores de sol en 84 anys, la qual cosa s’ha traduït també en cancel·lacions de reserves hoteleres i hostaleres per a un cap de setmana que prometia tornar a xifres econòmiques prepandèmia.

Han estat precisament dues falles dedicades a les conseqüències del canvi climàtic, a les advertències de l’escalfament global i la necessitat d’avançar cap a un desenvolupament sostenible, la municipal de la plaça de l’Ajuntament i la pròxima del Convent Jerusalem, les que han cridat més l’atenció a l’hora de sotmetre’s al ritual del foc purificador que anuncia l’arribada de la primavera.

Sis mesos després de les últimes Falles –les de setembre de 2021 que van cremar els monuments que no van poder cremar al març de 2020 pel confinament ni al març de l’any següent per les restriccions de la pandèmia–, milers de persones han sortit al carrer, amb paraigua i abric, per a veure cremar les 766 falles –entre grans i infantils- disseminades per la ciutat i rodalies, que en aquesta edició han sumat un pressupost total de 12,5 milions d’euros.

Després de la Cremà infantil, que ha deixat per al record l’agonia de la falla municipal, que no aconseguia encendre’s per la pluja i el vent, les falles grans han començat a cremar a cada barri a les deu de la nit, al so de les bandes de música i entre castells de focs artificials. Mitja hora més tard ha estat el torn del triat com a millor monument de 2022, el de Convent Jerusalem amb el lema “2030” i obra de Pere Baenas.

A les onze de la nit ha estat el torn de la falla municipal, a la plaça de l’Ajuntament, obra d’Alejandro Santaeulalia i l’artista urbà Dulk.

Per votació popular, han estat indultats del foc els grups Fantàstica indumentària (de Carlos Carsí per a l’Antiga de Campanar) i Mare mòbil (de José Gallego per a Convent Jerusalem), que passaran a formar part del Museu Faller.

La Cremà és vigilada i atesa per un dispositiu reforçat de Bombers que para especial atenció a l’efecte del vent per a evitar danys en façanes o mobiliari urbà.

Una vegada les flames han consumit els efímers monuments comença el torn dels 1.400 treballadors del servei extraordinari de neteja municipal que durant la matinada recolliran les cendres de les falles cremades i els residus de la intensa vida de carrer que s’ha generat aquests dies, malgrat que el temps ha obligat a suspendre actes festius i pirotècnics.

Amb la incertesa davant la irrupció de la crisi econòmica que es deriva ja de la invasió russa d’Ucraïna, el món faller, que havia agafat aire amb aquestes festes per a intentar tornar a la normalitat prepandèmia, afronta les Falles de 2023 amb la previsió de reduir la seva inversió, la qual cosa pot afectar a tots els sectors que depenen, al llarg de tot l’any, d’aquesta festa universal.