Desassossec

L’antisemitisme a l’Estat francès, que ve de lluny i té escrites unes de les pàgines més fosques amb els col·laboracionistes que van delatar jueus durant l’ocupació nazi, forma part de la història que encara es manté mig amagada al soterrani, d’on sempre pot sortir, com tantes altres manifestacions de l’odi a l’altre que, de manera tan evident com malaurada, han tingut i tenen lloc en molts altres llocs. De fet, ni tan sols aquest odi és al soterrani, sinó que, tot i que mig disfressat, és visible a la superfície.

L’home del soterrani , pel·lícula dirigida per Philippe Le Guay, opta per abordar el tema des d’un personatge amb una posició extrema (el negacionisme del mateix extermini dels jueus per part dels nazis) que, en tot cas, fa que aflori el consentiment de gent comuna. Tal personatge (interpretat amb una calma inquietant per Cluzet) ocupa de manera tan literal com simbòlica un soterrani, que ha comprat a una família jueva (que ignora la identitat del comprador) amb avantpassats víctimes de l’Holocaust. Vivint en l’exclusió social, després de ser expulsat de l’ensenyament públic, es permet dir que ho ha estat perquè és víctima de la intolerància ja que posa en dubte la història oficial: una inquietant ironia que ressona diversament en aquests temps en què els mentiders més sinistres diuen que combaten falsedats. Una figura torbadora que esquinça un matrimoni (excel·lents Bejo i Renier) amb una adolescent en crisi (susceptible de ser entabanada per un tipus diferent) i la resta de la família. El film té problemes per acordar la narració realista amb la dimensió simbòlica; tot, a més, acaba sent molt explícit, dit de manera evident. Tanmateix, crea força desassossec.