Wong Kar-wai inaugura Cannes amb un film a l'americana

Cannes és un monstre: gegant, fort i imprevisible. Un generador de presses, d'expectatives, de curses per a posar tot a punt per a una edició en què el festival més gran del panorama cinematogràfic celebra el seu seixanta aniversari. Per a l'ocasió, Cannes ha optat per una inauguració que porta el nom d'un vell conegut del certamen francès: el hongkonès Wong Kar-wai.

Wong ha respost amb una pel•lícula, My Blueberry Nights que bascula entre el canvi i la fidelitat al seu cinema. Rodada a Estats Units i amb actors de llengua anglesa –la cantant Norah Jones, que debuta al cinema, Jude Law o Natalie Portman—, My Blueberry Nights resulta, en molts sentits, un viatge. La protagonista, Elizabeth, deixa enrere Nova York per tal de superar una ruptura. Deixa enrere una història d'amor trencada, però alhora abandona també un nou amic: un cambrer amb el que compartia un mal moment en companyia d'un pastís de nabius.

Com la seva protagonista, la pel·lícula fa un trajecte d'anada a i tornada, doncs comença com Chung King Express (1994), fa un gir per a adoptar la forma d'una road movie a l'americana i acaba tornant al punt d'inici. Wong canvia de idioma, de director de fotografia –que ja no firma el seu col·laborador habitual, Christopher Doyle— i juga al canvi de registre, però, finalment, manté cada un dels seus signes de identitat: històries de desamor creuades, colors saturats, música pop per a descriure l'estat d'ànim dels protagonistes i temps morts i mirades que es descriuen a càmera lenta.