“Tots som únics”

Dimecres al matí, un noi d’uns 10 anys que havia assistit a un assaig de Gold preguntava de què anava l’espectacle? Roberto Oliván li va preguntar “I per a tu, què ha significat?” “Que tots som diferents i que tots som únics”, responia. Així doncs, definia el coreògraf la intenció d’un muntatge, que s’estrena demà i es podrà veure només fins diumenge al Mercat de les Flors . Gold, pensada per a un públic a partir de 9 anys, fa un cant a la diversitat, a fer evidents les limitacions de cadascú i, alhora, a entendre que tothom té una part dins seu que brilla i que és reconfortant escoltar.

Roberto Oliván és un coreògraf que va debutar de ballarí professional a Brussel·les a Rosas, d’Anne Teresa de Keersmaeker. El 2001, va crear la seva pròpia companyia i la va traslladar al seu poble natal de Deltebre anys més tard, on ha liderat el Deltebre Dansa i, recentment, una fàbrica de creació. Gràcies a aquestes darreres iniciatives, s’ha obert a un públic gens habituat a la dansa contemporània que ha desmitificat del tot la mirada.

La selecció de ballarins de Gold parteix d’una cerca de 400 candidats en línia. Durant el treball “intuïtiu com sempre”, s’ha mirat de tractar tothom com si fos un ballarí professional, de construir la coreografia a partir del material de cada intèrpret. Al final, al costat del mateix Oliván, hi haurà Maria Arronis (Barcelona, 2000), una noia que “fins fa dos mesos no s’atrevia a retratar-se a les xarxes socials perquè això la feia sentir-se jutjada contínuament”; Ilies Benyahya-Ounich (París, 1995) té una discapacitat que no l’allunya de l’escenari, i Encarni Sánchez Mesa (Barcelona, 1982), que reivindica la convivència de totes les ètnies i que recorda com la seva àvia ballava flamenc a la sorra, quan ella era una nena. D’aquests testimonis, juntament amb el mateix Oliván (a punt de celebrar els 50 anys), es desprèn una metàfora que mostra la diversitat de la humanitat. El coreògraf insisteix que, malgrat la notorietat del repartiment, ell la defensa com una peça de dansa, sense necessitat de posar-hi cognoms que en relativitzi l’exigència artística. Tot i que només hi ha previstes tres funcions al Mercat, Oliván confia que l’obra farà una gira perquè ha aixecat molt d’interès entre els programadors i és una peça fàcil de moure.

Hindú i electrònica

L’obra es construeix a partir de la música de Riccardo Nova (col·labora amb el ballarí des de fa quinze anys), que transforma la música tradicional hindú en música electrònica. Segons li ha explicat Nova, la mitologia hindú parla de quatre eres. Actualment, estem vivint una tercera època que mostra el col·lapse de la societat. Per sort, la mitologia preveu una quarta era, en què ressorgeix una societat molt més empàtica i que refaran allò que ara està en declivi. Això permet que en l’obra hi hagi una cançó final que inspiri a l’esperança de la humanitat. Oliván, que es defineix com una persona positiva per naturalesa, admet que veu un present molt fosc. Per això s’interessa per la mirada dels joves, els que (“tot sembla estar escrit”) reconstruiran els ponts socials i les sensibilitats.