Art

Aigua, vidre, vida

L’artista Lara Fluxà desviarà un canal de Venècia fins a l’interior del pavelló català de la Biennal per reflexionar sobre la fragilitat de la ciutat líquida

L’aigua i el vidre són dos elements fonamentals de Venècia. Sense l’aigua és obvi que no existiria la ciutat dels canals. I el vidre ha cisellat la seva identitat cultural des dels temps medievals, quan es va erigir en una potent indústria artesanal. Aigua i vidre seran els dos materials principals del projecte català de la 59a Biennal d’Art de Venècia, gestat per l’artista Lara Fluxà (Palma, 1985), comissariat per Oriol Fontdevila (Manresa, 1978) i organitzat i produït per l’Institut Ramon Llull.

Catalunya participa en el reputat esdeveniment internacional de l’art des del 2009, dins del programa dels Eventi Collaterali. Cada proposta ha estat un repte per visibilitzar el talent català en el que és un aparador gegantí, i la d’aquest any també ho és amb la particularitat que es dilueix en la personalitat mateixa de Venècia. “Serà un diàleg cara a cara amb Venècia”, sosté Fontdevila.

Fluxà ha concebut una instal·lació d’escultures de vidre, el seu material de treball de capçalera, dins les quals circularà aigua desviada d’un canal, el de San Pietro, el que banya la nau que lloga el Llull, als Cantieri Navali. No serà un circuit tancat sinó que el líquid sempre acabarà retornant a la xarxa hidràulica. I en subministrarà sempre de nou per repetir el cicle durant els set mesos que durarà la Biennal, del 23 d’abril al 27 de novembre. “El primer èxit del projecte –remarca el comissari– ha estat aconseguir el permís de les autoritats”, que lògicament es miren amb lupa qualsevol intent d’interferir en el paisatge patrimonial de la ciutat flotant. L’equip del pavelló català ha estat el primer sorprès.

Però ni l’aigua ni el vidre –al qual aquest 2022 l’ONU ha elevat a Any Internacional per reivindicar-ne la seva naturalesa ecològica– donen nom a l’exposició, sinó l’estadi intermedi que els interconnecta: el viscós. Llim és el títol amb què artista i comissari obren una reflexió que és a l’arrel dels problemes mediambientals de Venècia. El seu sistema de canals es va construir al segle XV per allunyar els rius de la llacuna. Els rius que proveïen els sediments per fer-la habitable. Avui són les aigües del mar la gran amenaça de la ciutat, en perill permanent de desaparèixer.

Aquesta inestabilitat i fragilitat són el cor de Llim, que Fluxà defineix com “un organisme viu” i, per tant, de reaccions impredictibles. No ho voldria, però no sap si la infraestructura de vidre resistirà el curs incessant de l’aigua, sense passar per alt la cura que hauran de tenir els visitants quan hi transitin. Tampoc pot preveure si generarà en algun dels seus “òrgans” alguna forma de vida, microorganismes o bacteris. Ni si el llot del llit del canal, amb les partícules contaminants que hi ha incorporat el turisme desbocat, s’acumularà en les panxes d’aquest recorregut tubular que Fluxà ha construït amb l’ajuda del mestre vidrier Ferran Collado. El que succeeixi està fora del seu control i li agrada pensar que art i vida es desdibuixaran. Com el “dins i el fora” del pavelló, que no es distingiran.

Llim, com les sis anteriors participacions catalanes, ha estat escollit per un jurat d’experts format per Hiuwai Chu, Mabel Palacín, Anna Pahissa i Carles Guerra. I, també seguint els seus precedents, s’expandeix en una publicació.

Més veus catalanes

Catalunya i les Balears (els seus dos governs estan consorciats al Llull) no disposen de pavelló propi a la Biennal, fidel al seu plantejament retrògrad de donar espais oficials només a les nacions que tenen estat. Però els artistes catalans acostumen a tenir una presència destacada en el pavelló d’Espanya. Enguany, l’escollit, en solitari, és Ignasi Aballí (Barcelona, 1958), que hi desplegarà el projecte Correcció, a cura de la també catalana Bea Espejo.

El que sí ha estat una sorpresa és que la directora d’aquesta edició de la Biennal, la comissària i escriptora Cecilia Alemani, hagi seleccionat l’obra de l’artista mèdium Josefa Tolrà (Cabrils, 1880-1959) per a l’exposició central de l’esdeveniment, en què participaran 213 creadors de 58 països. Alemani també incorporarà el surrealisme de Remedios Varo (Anglès, 1908 - Ciutat de Mèxic, 1963). De veus espanyoles històriques n’hi haurà dues: la de la també surrealista Maruja Mallo i la de la britànica nascuda a Las Palmas de Gran Canària Georgina Houghton, una altra mèdium. I de creadores vives, dues: June Crespo i Teresa Solar. Totes dones.

El lema d’aquesta Biennal és La llet dels somnis. Fa referència a un llibre de la pintora Leonora Carrington, en el qual –i aquest és el fil que vol estirar Alemani– “descriu un món màgic on la vida és revisionada constantment a través del prisma de la imaginació, i on tothom pot canviar, transformar-se i convertir-se en alguna cosa i en algú altre.” La proposta de Fluxà “encaixa” en aquesta tesi, diu el director del Llull, Pere Almeda, per qui és important ser a Venècia: “Ens situa com a cultura i hi tenim molt a dir amb un discurs singular.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia