Crònica
llibres
Veus molt sentides
“És una novel·la absolutament extraordinària, probablement.” El traductor escriptor i editor Daniel Hahn va iniciar així ahir un col·loqui amb Irene Solà en la London Book Fair, tot afegint a mitja frase la paraula probablement perquè, com a presentador d’un col·loqui, havia de guardar les formes. Però no va ser l’únic a expressar l’entusiasme per la novel·la Canto jo i la muntanya balla (Anagrama), que s’acaba de publicar en anglès, i que ja té tancada la traducció a vint-i-cinc llengües. Dimarts, a la coneguda llibreria Fowles, el també escriptor Max Porter va expressar reiteradament el seu entusiasme per l’obra.
Una vuitantena de persones omplien ahir l’espai de la fira de Londres on Irene Solà presentava el seu llibre. “M’agrada escoltar històries i m’agrada descobrir llegendes, cançons, mites... –va explicar l’escriptora de Malla, probablement l’autora actual en català més traduïda–. Aquestes històries expliquen com imaginem i expliquem el món des que som aquí.” Canto jo i la muntanya balla relata la història d’una família al Pirineu des de múltiples veus narratives, inclosos persones, animals i elements de la natura com la pluja. Donar veu a tots aquests narradors trenca amb el punt de vista dominant. “Explorar les tradicions, els mites, les llegendes, et fa reflexionar sobre qui té el poder d’escriure i explicar les històries, per què unes ens arriben i d’altres no.”
Una estona abans, Eva Baltasar, autora de la trilogia de novel·les Permagel, Boulder i Mamut (Club Editor), recordava els seus orígens com a poeta: “M’he format com a escriptora fent poesia. La meva entrada en la narrativa va ser casual, i vaig començar a escriure amb una veu amb un llenguatge poètic, amb ritme, musicalitat i treballant les imatges.” Poesia i prosa, però, parlen de temes comuns: “La mort, la maternitat, la por, els dubtes...”
A la tarda, Sergi Pàmies va parlar del primer llibre seu traduït a l’anglès, L’art de portar gavardina (Quaderns Crema), i del plaer de retrobar-se en una gran fira com aquesta. “Estic quedant sorprès de la dimensió –va explicar a aquest diari–, i trobo que la fórmula que ha trobat l’Institut Ramon Llull, de fer diàlegs amb autors anglosaxons, és molt bona idea.” Al seu col·loqui, ahir a la tarda, el van acompanyar l’escriptor David Constantine. Per Sergi Pàmies, aquests esdeveniments tenen “una funció de cohesió de la tribu, la gent que se sent apassionada pel món del llibre té l’oportunitat de compartir una litúrgia, acostar-se als escriptors...”
Pere Almeda, director de l’Institut Ramon Llull, remarcava ahir a El Punt Avui que “les noves generacions d’escriptors catalans tenen veus molt similars a autors i escriptors d’aquí, i això fa que la literatura catalana desperti molt interès”. També va expressar l’èxit de públic de tots els actes organitzats i va dir que “s’han fet molts contactes, però els resultats, com tots els acords fets a les fires, es veuran a mitjà i llarg termini”. L’Institut Ramon Llull va atorgar el 2021 més de 150 subvencions per traduir obres de literatura catalana a 25 llengües diferents, segons explica ACN. El primer idioma de traducció és el castellà, seguit pel francès i l’italià. Després hi ha l’anglès, amb una vintena de títols cada any. La xifra es vol incrementar els propers cinc anys, especialment després de la presència catalana en la London Book Fair, porta d’entrada al mercat anglosaxó.