Més que un concert

No és la primera vegada que ens hem de fer ressò del magnífic treball que està desplegant l’Ensemble O Vos Omnes, que dirigeix Xavier Pastrana. Divendres, a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, juntament amb el Quartet Gerhard i el fortepianista Roger Illa, ens va brindar una impactant i poètica versió de Les set últimes paraules de Crist a la creu, de Franz Joseph Haydn (1732-1809), una obra sublim encarregada per una confraria de Cadis a mitjan dècada dels vuitanta del segle XVIII. A partir de la intel·ligent construcció d’una arquitectura sonora basada en tres versions de l’obra (oratori, quartet de corda i tecla), tots els elements musicals van saber conduir el públic cap als territoris de la inefabilitat i la profunditat. És cert que la posada en escena escollida hi va ajudar d’allò més, amb un auditori totalment a les fosques i uns músics il·luminats tan sols amb llums de faristol, però escoltar aquells pentagrames amb la transparència, naturalitat i respecte estilístic mostrats és el que va acabar convertint la vetllada de divendres en alguna cosa més que un concert. En un món on, massa sovint, el soroll, els impactes i els eslògans semblen indicar tothora el nord en un rumb absolutament incert, poder tenir a casa nostra un cor com aquest Ensemble O Vos Omnes és una responsabilitat. És per això que hauria d’estar molt més ben atès i custodiat per unes administracions públiques també massa contagiades per l’esmentada absència de rumb i, sobretot, de full de ruta. Als països on la cultura té un paper fonamental, un projecte com el del cor del Camp de Tarragona tindria un suport i una promoció, dels quals, a hores d’ara, no disposa. Malgrat no tenir-ho, és capaç de regalar-nos magnífiques vetllades haydinianes com la d’aquest divendres de Dolors .