La gran golejada

Els grans museus de Madrid reben gairebé 30 vegades més finançament corrent de l’Estat que els seus homòlegs de Barcelona. El Prado, el Reina Sofía i el Thyssen percebran aquest any més de 116,5 milions d’euros de l’administració estatal, mentre que el MNAC, el Macba i les fundacions Miró i Tàpies no sumen, entre tots, ni quatre milions. Quatre milions és la quantitat amb què el Ministeri de Cultura ha incrementat d’una tacada el pressupost del Reina Sofía. El Prado n’ha guanyat deu i el Thyssen, onze.

Ni amb l’arribada dels diners extraordinaris que presumptament reconeixen la cocapitalitat catalana s’ha corregit mínimament aquesta desproporció tan descarada. Tot i que benvinguts, els museus barcelonins no obliden l’historial d’incompliments del govern espanyol, amb acarnissament durant els anys més durs de la crisi del 2008. No ho obliden les institucions en les quals el ministeri s’asseu en els seus patronats i, per tant, té unes responsabilitats econòmiques. En el cas del MNAC, li correspon assumir un 30% del pressupost des del 2004, quan va entrar al seu òrgan de govern. A partir del 2012, però, ja se’n va desentendre i va començar a fer retallades. I mai més ha rectificat. L’Estat acumula un deute de 8,5 milions amb el museu de capçalera de l’art català.

Al Macba, el ministeri té veu i vot en el patronat des del 2007. L’acord es va signar amb el compromís que aportaria dos milions al pressupost ordinari i un milió més de capitalitat. Només va abonar els tres milions els dos primers anys. Llavors van anar reculant, però és que el 2012 la partida va ser zero. Les administracions catalanes i la Fundació Macba van haver de córrer a tapar el forat per evitar que el museu acabés amb números vermells. L’any passat, la realitat es va assemblar una mica a la del 2007: entre la subvenció corrent i l’assignació de la capitalitat, el Macba va ingressar una mica més de 2,4 milions de l’Estat.

A la Fundació Miró fa molt temps que un representant del govern espanyol ocupa un seient del patronat: des del 2001. Aquell any ja llunyà l’import ministerial que va rebre va ser de 510.000 euros. Del 2002 al 2005, ni un cèntim. Els últims temps, el museu ha experimentat un daltabaix econòmic gravíssim, i així i tot només han arribat engrunes de la Meseta. Del 2016 al 2020, mai més de 100.000 euros. El 2021 va canviar la tendència: 1,5 milions, sumant l’ajut ordinari i el de la capitalitat.

La Tàpies, també en hores baixes, tampoc s’ha pogut refiar de l’Estat. En el seu cas, no el té al patronat. El 2010 li va enviar 95.000 minsos euros. Del 2013 al 2017, 48.000 encara més minsos euros. Aquest 2022 s’han duplicat i s’està en espera que arribin també els de la capitalitat (l’any passat van ascendir a 650.000 euros).

Un últim exemple: el Museu Picasso. La institució que vetlla per l’obra de joventut de l’artista (espanyol) més important de la història només toca calers del Ministeri de Cultura quan s’activa el fons de capitalitat. Als pressupostos ordinaris de l’Estat és inexistent.