De la física a la pràctica

Humanhood fa un pas més cap a una dansa transcendental. Infinit (que es pot veure fins diumenge al Mercat de les Flors ) estableix una connexió aparentment antagònica. Des del temps de l’humanisme, la ciència es presenta enfrontada amb la religió, amb la transcendència. Júlia Robert, que va començar la carrera de física, abans de graduar-se a la London Contemporary Dance School, celebra que amb aquesta peça han passat “de la teoria a la pràctica, de la física a la dansa”.

En el seu treball emergeix un moviment fluid que es construeix amb la companyia i que, gràcies als efectes de llum i de so, es traspassa a la platea. A Infinit, com ja passava amb Torus, es pretén trencar la quarta paret i fer que un moviment amb regust de ritual, de catarsi, traspassi el públic a un lloc contemplatiu, de connexió amb els ballarins i amb la creació. Ella insisteix que si amb la física es preocupava per mirar enfora i trobar les respostes del futur, ara aquesta recerca la connecta amb el misticisme, “mirant cap endins i revisant el passat”.

Humanhood és una companyia associada al Mercat de les Flors. És la fórmula que la directora del Mercat, Àngels Margarit, ha trobat per donar-los cobertura i acolliment. Infinit és la segona producció que presenten aquesta temporada a Barcelona. A finals de gener van signar Zero, un treball que els aproximava a aquest treball coreogràfic quasi místic, absorbent.

La companyia proposa un viatge als ballarins que va més enllà de construir una coreografia suggeridora. A través de la meditació i de lectures connecten el cos amb el moviment. “Més que interessar-nos per les tècniques del ball, provem dinàmiques del moviment”, comenta Robert. El ball evoluciona des de la reiteració i impacta a través de llums en penombres i d’un constant núvol de fum que difumina les presències: Rudi Cole emergeix puntualment com a vuitè ballarí, mentre que Júlia Robert aquest cop no intervé a l’escenari.