“Controlar les notícies i els mitjans és bàsic”

Fa trenta anys vaig decidir fer un film dramàtic, de tres hores i vuit minuts. Un film complex, amb molts diàlegs i idees. Estava cantat que fracassaria i estava preparat per a això. Sorprenentment va ser un èxit, no només als EUA. Suposo que la gent s’estimava Kennedy. També vaig rebre moltes crítiques. M’acusaven de distorsionar la història i de fomentar la teoria de la conspiració, que no m’agrada gens. El cas em va fascinar: era com una caixa de misteri. Quan l’obries, en sortien moltes sorpreses. Per exemple, el suposat assassí, Oswald, que en aquest nou film mostrem que tenia moltes connexions amb la CIA i que en realitat va ser usat per l’agència. Tot ell és un misteri!

La seva acusació va ser molt ràpida i programada, amb John Edgar Hoover de l’FBI deixant clar que va ser ell i només tres trets des del darrere. Apa, res més es va investigar! Però la gent del carrer no estava contenta amb això i només hi faltava l’aparició de Jack Ruby per matar-lo, i així ni judici hi va haver. Un judici que hauria estat desestimat per qualsevol jutge, perquè les proves no s’aguantaven per enlloc, com podem veure en el documental.

Un rifle, les bales, els testimonis… Sherlock Holmes diria que tot ha estat orquestrat i seria criminal com s’ha portat la investigació. És denigrant que el president del país no tingués ni una autòpsia com cal. Van venir tres coi de metges forenses de la marina que no tenien experiència. Per no parlar del cervell que van substituir perquè no se sabés que hi va haver més trets, i per davant, no només per darrere... A més, Oswald mai va estar al sisè pis, tres testimonis presencials ho avalen. Ell estava al segon pis, que és on li van dir que s’estigués per així incriminar-lo. Ell no tenia cap motiu per fer-ho, estimava Kennedy. L’únic que va declarar és “soc un cap de turc”. Qualsevol que mata un president surt a defensar els ideals o el motiu pel qual ho ha fet, sigui per la llibertat, perquè creia que era un dirigent perillós... Res té sentit del que ens diu el govern. Mai s’ha respost la pregunta “per què Kennedy va ser assassinat?”. És un forat en la nostra història.

Sabem que tenia molts enemics, sobretot al sud, on va reprimir la segregació. Era un “enemic”, com ho va ser considerat Roosevelt. Odiava l’imperi britànic, va defensar els algerians, no volia entrar a la guerra amb els vietnamites, amic d’en Nasser a Egipte i de Lumumba al Congo. La CIA tenia autonomia pròpia. Els militars, també. Kennedy ja va declarar que no estava segur que ell governés el país. Eisenhower ja havia dit que havien creat un monstre, amb referència a la indústria armamentista que “destruirà la democràcia”. Tenim un càncer al cos. Els EUA creem tensió al món per vendre més armes i això es contradiu amb la pax americana que Kennedy volia dur a terme. Tenim un vessant pacifista i m’agrada reivindicar-lo.

Som experts a canviar règims. Mira, no cal anar més lluny: Ucraïna el 2014. De tenir un president democràtic prorús a imposar un president anti Rússia, que va canviar la legislació i va agredir el Donbass amb el resultat de més de 14.000 morts. I ara acusem Putin d’envair Ucraïna?

El món que hauríem de viure és el que va imaginar Kennedy. Si JFK no volia anar a Cuba, que era al costat, imagina’t a l’altra punta del món! Un any després que morís, Lyndon Johnson va enviar tropes al Vietnam. Ell hauria netejat el país si hagués continuat governant. S’hauria carregat la Gestapo de la CIA!

Els governs han de tenir serveis d’intel·ligència per defensar i espiar; fa segles que existeix, i això no desapareixerà. Quan s’espia amb el propòsit de sotmetre la informació i el dret a saber o per alterar altres règims, és clar que no. No sé els detalls del que ha passat aquí. Però segur que controlar les notícies i els mitjans és bàsic. Està passant al meu país amb Ucraïna, on es ven el que vol el govern. És trist que Biden estigui agenollat davant dels conservadors. I em sap greu perquè el vaig votar. És massa gran..., però tampoc veig una solució amb Trump [riu], que també és partidari de la guerra.

Els mitjans del meu país han ignorat aquest film; és una situació molt difícil, és censura. Això és el que passa al món, malauradament. Hi ha molts documents del cas JFK que encara no s’han desclassificat i estan infringint la llei, és una violació del desig del poble i del Congrés de saber què va passar. Ho han fet abans: Nicaragua, l’Afganistan, l’Iran, l’Iraq... Fabriquem enemics constantment. Així tot rutlla, i continua. És l’estratègia de la tensió, la que permet que el món continuï girant. Les fàbriques d’armes estan contentes perquè se’n fabriquen de noves. Els seus lobbies se n’encarreguen, i després hi ha els mitjans, els portaveus de tot plegat.

El vaig veure per última vegada fa tres anys. La premsa el pinta com Stalin i Hitler. Res a veure amb l’home que vaig conèixer: racional, calmat, estrateg com un jugador d’escacs i sempre actuant, al meu parer, per a l’interès del seu poble. Ell es declara un fill de Rússia, fet que implica patriotisme, no nacionalisme: amor per la seva terra. Una Rússia, no ens n’oblidem, que ha estat estomacada i agredida després de la dissolució del 1991, i molts russos en van quedar fora, com a Crimea i el Donbass. Ucraïna era sempre neutral i ara consideren Rússia l’enemiga. La ferida del Donbass va ser més crua que la d’ara per dimensió. La situació ara és molt perillosa. Sempre ha estat en el pla dels nord-americans. No els importa Ucraïna, el que volen és enderrocar Rússia i posar-hi un nou Borís Ieltsin i que tots els recursos estiguin al seu abast. I, és clar, esquerdar la relació de Rússia amb la Xina. No pararan, són com un dòberman, un animal viciós i cruel, metòdic. Després aniran contra la Xina.