Deixem les àmfores en pau

Avís important. Si vostè es troba per casualitat dins del mar un objecte que sospita que pot tenir interès patrimonial: u, no el tregui a la superfície i, dos, truqui immediatament a l’administració. Si és, imaginem-nos, un tros de fusta d’una nau de fa dos mil anys, sàpiga que submergida està protegida dels microorganismes que, a fora, la podreixen. I si és una àmfora i té la temptació d’emportar-se-la a casa per decorar el menjador, sàpiga que cometrà un delicte. Els tresors ocults al Mediterrani no són can seixanta, encara que les estadístiques diguin el contrari. El 95% dels 855 jaciments subaquàtics coneguts de Catalunya han sofert espolis valorats en més de 5.000 milions de pessetes només entre els anys seixanta i setanta, quan es va fer aquest càlcul ruïnós (d’aquí que sigui en pessetes: en euros, 30 milions)

És una història trista que s’ha anat corregint molt recentment, amb la llei (del 1985), que persegueix els lladres d’antiguitats negades, i amb la irrupció dels professionals, que tenen cura de localitzar-les, estudiar-les i, en comptades ocasions, portar-les a l’exterior. En comptadíssimes ocasions, només quan un terrabastall natural, posem-hi un temporal Glòria, les treu de la seva zona de confort i, justament, quan corren el perill de caure en mans dels pirates d’escafandre i neoprè.

La nova exposició de la seu barcelonina del Museu d’Arqueologia (MAC) Naufragis. Història submergida (fins al juliol del 2023) és, per sobre de tot, un homenatge a aquests monuments men del món líquid, que a Catalunya estan organitzats des del 1992 (fa 30 anys, doncs) en el Centre d’Arqueologia Subaquàtica (CASC), que no per atzar té la seu a Girona. “Les vacances a la Costa Brava molts submarinistes se les van pagar durant temps rapinyant àmfores”, explica Xavier Nieto, primer director de la institució i co comissari de la mostra junt amb els altres dos tècnics que han liderat l’equip, Gustau Vivar i Rut Geli, ella l’actual.

El pioner

L’exposició mira enrere per reivindicar els pioners de la disciplina. Un personatge heroic clau: Romuald Alfaràs, que el 1894 va fer dues campanyes d’immersió a la cala Cativa, al Port de la Selva, per examinar amb ulls científics el carregament d’un vaixell romà. Va extreure més de 60 àmfores, 37 de senceres. Enutjat, va deixar córrer l’abnegada recerca quan el van obligar a subhastar-ne una part (la part que no, es conserva al MAC). La llei que considerava que tot el que custodiés el mar no era un bé públic és la que va ser vigent fins al 1985. Increïble, oi? “Es van deixar perdre documents històrics essencials”, es dolen els comissaris.

Amb la normativa endreçada, la feina que s’ha fet és immensa. El mar explica tant del nostre passat com la terra, tot i que els mètodes per excavar-lo són molt diferents. El tipus de troballes, també. D’un plat apedaçat amb grapes de plom d’un mariner pobre com una rata, descobert a Aiguablava, fins a una ampolla amb el seu tap de suro intacte, i el seu contingut també, fondellol, el vi amb què diuen que Shakespeare s’inspirava per escriure i en què Lluís XIV sucava les galetes.

Aquest objecte luxós viatjava dins d’un dels vaixells que durant la guerra del Francès van naufragar al delta de l’Ebre després de caure derrotats a Tarragona. És el Deltebre I, anglès, l’únic que s’ha explorat dels cinc que hi ha enterrats, davant l’illa de Buda, d’aquest comboi fracassat. Transportava munició de diferents tipus i calibre, i un tast d’aquest material bèl·lic s’exposa al MAC. Un vídeo simula en 3D el seu enfonsament. Pell de gallina. En dues pantalles més es pot veure la desfeta d’altres embarcacions històriques que els experts també han escodrinyat. El Culip IV, sepultat a Cadaqués des del 75 dC, que va estrenar les intervencions a la costa catalana a mitjan anys vuitanta. I l’Illes Formigues II, dos segles més antic, en què els especialistes del CASC treballen des del 2018 amb unes condicions inaudites: a l’Estat mai abans cap arqueòleg havia fet feina a 47 metres de profunditat.

Un nou repte, i els que vindran. El director del MAC, Jusèp Boya, vol que l’edat d’or de l’arqueologia subaquàtica del país tingui, a més de més mitjans per poder-se realitzar plenament, un espai museístic permanent per conscienciar la ciutadania de la riquesa patrimonial que s’oculta al fons del mar.