Rescaten una novel·la inèdita de Guillem Viladot
Comanegra treu avui a la llum ‘Somni d’un apotecari d’estiu’, escrita el 1983 com “un divertiment”
Amb nombrosos elements autobiogràfics, reflexiona sobre la tradició i la identitat
Somni d’un apotecari d’estiu, la novel·la que Guillem Viladot (Agramunt, 1922-Barcelona, 1999) va escriure el 1983 com un “divertiment” i va deixar inèdita en un calaix, surt avui a la llum en una edició de Comanegra, coincidint amb la commemoració del centenari de l’artista i escriptor. El llibre narra la història d’Antoni Sanuy, apotecari com el mateix Viladot, que s’entreté a llegir Píndar abillat amb una bata de seda natural mentre somia, en plena canícula, en un tren que, procedent de Barcelona, arriba fins a Agramunt carregat de personatges estrafolaris i un jove aprenent de maquinista que tindrà molta rellevància en la trama. Segons l’editorial, es tracta d’una obra “d’imaginació desbordant” que el crític literari i escriptor Joan Todó emparenta en el pròleg a l’edició amb la Colla de Sabadell (Francesc Trabal, Armand Obiols, Joan Oliver) i Boris Vian.
Partint de la seva realitat propera i jugant amb paral·lelismes autobiogràfics, Viladot estableix un joc de miralls entre el vell apotecari Sanuy i el jove maquinista Pau per teixir, segons els editors, “una reflexió, amb aparença de broma narrativa, que planteja qüestions profundes relacionades amb la tradició, el saber i la creació de la identitat individual”. En aquest sentit, el saber il·lustrat i llibresc de Sanuy, amb referències a diaris com Le Monde o The Times i a les seves lectures de Voltaire, Goethe, Tolstoi, Melville, Verdaguer o Joyce, es contraposa al “llibre de la vida” que representa el jove aprenent de maquinista.
Guillem Viladot va ser l’editor del primer llibre de poesia experimental a l’Estat espanyol i el primer a reunir una antologia de poesia concreta. A finals dels anys seixanta, quan ja havia publicat uns quants llibres de poesia visual, la relació de Viladot amb Josep Iglésias del Marquet va culminar en la creació d’una col·lecció dedicada exclusivament a l’edició de poesia experimental: Lo Pardal. Amb aquest mateix nom va fundar, trenta anys després a Agramunt, un museu de poesia visual que avui acull la fundació que vetlla per la seva memòria i que ha estat la principal impulsora dels actes del centenari de l’autor. Els responsables de Comanegra afirmen que Viladot va ser “una frontissa entre l’avantguardisme travessat per la guerra i els creadors que van irrompre durant els setanta”. Entre el 1982 i el 1984, l’època en què va concebre aquest Somni d’un apotecari d’estiu, Viladot va publicar fins a vuit llibres més i pertany, per tant, a una de les seves etapes més creatives.