Música

La crònica

Troballes intenses

D’una programació de tres dies de l’Aphònica de Banyoles, el que en queda és la intensitat, les experiències sensorials

El nom artístic ressona a cantaor, de fet és la combinació d’Enrique Morente i del músic brasiler Rodrigo Amarante, en tot cas el multiinstrumentista guipuscoà Amorante , en la seva primera actuació a les comarques gironines, va ser una de les descobertes musicals, del festival Aphònica de Banyoles , una edició en la qual els noms propis hi eren i són un valor segur, però és amb les troballes quan té sentit. D’una programació de tres dies, el que en queda és la intensitat; les experiències sensorials viscudes. I és el cas d’Amorante, que llaura la tradició folk i n’arranca les arrels, no com si fossin males herbes sinó com a adob, i ho fa amb una energia tel·lúrica, imbuït per l’esperit de l’oncle druida, i alhora amb tot el poder de l’electrònica, que ho vesteix d’avantguarda. Va començar amb una mixtura, va dir, entre El cóndor pasa i els bombardejos de Gernika. Encara sobrevola. Al pati de la Fundació Lluís Coromina, Amorante va explicar, amb un català fluid, après com a oient d’El búnquer de Catalunya Ràdio, que viu en basc. És per això que el seu discurs integrat, gens sobrer, en català, entre cançó i cançó, va ser també un acte d’amor per la llengua i la cultura en un moment clau.

Alba Morena, el divendres a l’auditori de l’Ateneu, va presentar Las dos edades a les comarques gironines. Violoncel i viola per acompanyar una veu de múltiples registres, que verseja des del so més urbà al més mediterrani. És més que actualitzar la tradició, el que fa Anna Ferrer amb Parenòstic. L’almanac menorquí li serveix de fons d’armari per bastir un espectacle únic, sense disc, vist divendres al Teatre Municipal. Sòbria i potent, amb romanços i fandangos, entre cantautora i litúrgica. La cantant de Moriarty, Rosemary Standley i la violoncel·lista Dom La Nena van presentar diumenge a la nit al Municipal, també primera actuació conjunta a les comarques gironines, Birds on a Wire, que va començar amb El cant dels ocells. Lírica i eclèctica, amb versions de Gilberto Gil o Pink Floyd, fins a cançons de bressol en alemany. Una cloenda per satisfer tothom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.