La Pedrera fitxa Plensa i Barceló

El programa d’exposicions de la Pedrera per als pròxims tres anys torna a estar regnat per grans noms de l’art. Jaume Plensa, Antonio López, Miquel Barceló i Barbara Hepworth són els fitxatges estrella de la institució cultural, que veu esperançada el futur després d’haver-les passat magres els últims dos anys. El descens de visitants al monument de Gaudí, la seva única font d’ingressos (no rep cap ajuda pública), va forçar a aturar en sec l’activitat expositiva, represa a principi d’aquest any amb Giorgio Morandi.

Els temps més durs, superats. Les visites s’han recuperat significativament (se situen en el 70% de les xifres prepandèmiques) i l’equip de la Fundació Catalunya La Pedrera, que el 2023 celebrarà el seu desè aniversari, ha engegat de nou la maquinària per concebre mostres d’alta volada. “Però si alguna cosa hem après de la Covid és a no fer el mateix que fèiem fins ara”, exclama la directora general Marta Lacambra. L’equipament ha ideat un gir estratègic per blindar-se d’altres sotregades imprevistes i per adaptar-se a la nova realitat, “que demana col·laborar”.

D’una banda, ha decidit programar a mig i llarg termini, “no any a any”. I, de l’altra, ha començat a teixir xarxes d’ajuda mútua amb diverses entitats, tant internacionals com locals. Pròpiament amb les barcelonines, per aspirar a “expandir” els seus projectes en una constel·lació de seus. Una de les aliances més fortes i estables que ja ha acordat és amb el Liceu, per establir “un diàleg entre les arts visuals i les arts musicals”, precisa Lacambra.

Aquest fer ja es materialitzarà en la primera de les cinc exposicions d’aquesta nova etapa, l’única de totes que no és una monogràfica. Els camins de l’abstracció, 1957-1978, que s’obrirà el 29 de setembre d’enguany, lluirà els fons del Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca, amb un àmbit ampliat d’art català i un altre específicament dedicat a les veus de l’informalisme europeu i l’expressionisme abstracte nord-americà. Alguns dels partners de l’aventura seran la Fundació Foto Colectania, que posarà les seves col·leccions de fotografia abstracte al servei d’una visita guiada per Perejaume; i la Fundació Suñol, que dirigirà el focus en els paral·lelismes del seu fundador, Josep Suñol, i l’artista que amb pell de col·leccionista va crear el 1966 el museu de Cuenca, Fernando Zóbel. La Filmoteca, la Biblioteca de Catalunya i la Fundació Tàpies també s’involucraran en aquesta tardor abstracte.

Jaume Plensa agafarà el relleu el 7 d’abril del 2023 amb la mostra Poesia del silenci, comissariada per Javier Molins. Una altra exposició de Plensa només tres anys després de la del Macba? “No té res a veure. A la Pedrera posarem l’accent en el Plensa de la paraula i de les lletres d’alfabets”, sosté Marga Viza, directora de l’àrea de cultura. El projecte, avança Viza, serà “molt intimista”, ja que la gran majoria de peces seran de petit format. I un bon gros, inèdites.

La tardor de l’any que ve el protagonista serà Antonio López, de qui Barcelona no ha acollit mai cap exposició d’entitat. La de la Pedrera resseguirà tota la seva trajectòria, 70 anys plens, en 60 peces. Sota el comissariat de Violant Porcel, l’artista s’ha compromès a incloure el quadre que està creant amb una vista de la capital catalana des del MNAC. Lent d’execució, és improbable que el tingui acabat, però així i tot el presentarà en l’estat que el tingui.

A Miquel Barceló, l’edifici del passeig de Gràcia el vol abordar des d’un camp que fa molt temps que està orfe d’una gran exposició: la ceràmica. La Pedrera fa anys que persegueix el mallorquí, però la seva atapeïda agenda feia impossible programar res. Ara sí, i “li fa molta il·lusió aquesta proposta”, prevista per l’hivern del 2024, assegura Viza. Barceló va iniciar el seu treball amb el fang el 1995 a Mali, perquè el fort vent que bufava al país africà l’impedia pintar i dibuixar. La mostra, a cura d’Enrique Juncosa, inclourà també pintures, obres sobre paper i escultures de bronze vinculades per temàtica amb les ceràmiques.

Barbara Hepworth i els seus contemporanis clourà el cicle a finals del 2024. Hepworth és un puntal de la renovació de l’escultura britànica del segle passat. La Pedrera privilegiarà els seus assaigs abstractes fets en pedra i els encararà amb peces coetànies de Henry Moore, Constantin Brancusi, Jorge Oteiza, Jean Arp i Louise Bourgeois. La comissària, Penelope Curtis, va dirigir la Tate del 2010 al 2015 i sap perfectament quin terreny trepitja.