Vic, capital del cine asiàtic
El Festival Nits de Cinema Oriental de Vic arrenca avui amb una tria de perles de les potents cinematografies de l’Àsia
“Tenim una programació molt equilibrada entre cinema comercial asiàtic, cinema popular i blockbusters, que funcionen molt bé amb un gran públic, i pel·lícules més d’autor, que podrien ser més de cineclub.” Quim Crusellas, director del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic, resumeix així la programació de la 19a edició, que té com a denominador comú que ofereix “pel·lícules accessibles per al gran públic”.
També conegut abreujadament com el FesNits, el festival se celebra a Vic entre avui i el diumenge 24 de juliol i ofereix 35 llargmetratges d’algunes de les cinematografies més prolífiques i potents del món: la Xina, l’Índia, Corea del Sud, el Japó, Indonèsia... El festival inclou cinc sopars temàtics del país de la pel·lícula que es projecta, amb implicació de comunitats del mateix país i diverses associacions i restaurants, i proposa nombroses activitats, com ara tallers, karaoke, exposicions... El FesNits tenia uns deu o onze mil espectadors abans de la pandèmia i aquest any, que se celebra amb plena normalitat, es preveu recuperar aquesta xifra.
La programació de la 19a edició inclou “tres estrenes mundials, que no s’han vist als països d’origen”, explica Quim Crusellas. Es tracta del film de Hong Kong Remember what I forgot i de dos títols de Minoru Kawasaki, que el director defineix com “un cineasta japonès divertit i iconoclasta”: Racoon dog gentleman i Superlegend god Hikoza.
El Gran Premi Honorífic d’aquesta edició serà recollit personalment per una estrella dels films de kungfu: Casanova Wong. “De petit anava a les sessions dobles dels cinemes de poble i el complement moltes vegades era una pel·lícula de kungfu de Taiwan, Corea, la Xina... –recorda el director del festival–. Casanova Wong va fer moltes pel·lícules als setanta i principis dels vuitanta, quan va anar a Hong Kong, que era la Meca del cinema comercial asiàtic d’aleshores.”
Casanova Wong, actiu
L’actor coreà no ve només a recordar vells temps: “Amb 77 anys, ha tornat a fer cinema. Presentem la seva nova pel·lícula, Tiger’s trigger, i aprofitarem per projectar les primeres que va fer. És un actor d’aquests que hem vist en moltes pel·lícules, amb una qualitat en arts marcials increïble. De fet, l’anomenaven el Tornado Humà, per una tècnica seva de taekwondo.”
La programació del FesNits inclou un variat menú de delícies orientals: la nova pel·lícula del japonès Sion Sono, Red post on Escher street; el film d’animació xinès I am what I am; la comèdia esbojarrada i fantàstica Treat or trick, dirigida pel taiwanès Hsu Fu Hsiang; una marató el proper diumenge amb tres pel·lícules de kungfu de nova producció (The legend of Shaolin, Eye for an eye i Song of the assassins), la pel·lícula indonèsia Preman, i RRR, la pel·lícula més cara de la història de l’Índia. “Serà una festa, perquè a Vic hi ha una població índia molt important i participen en el festival fent el sopar de la Nit de l’Índia”, diu Quim Crusellas.
Una projecció amb gran èxit que es va fer a Vic de Shaolin soccer, el 2004, va ser l’embrió d’un festival que ja ha celebrat els 18 anys i s’ha fet gran. Les distribuïdores asiàtiques fan servir el festival de Vic “per veure la recepció, i també venen distribuïdors espanyols a buscar coses que els interessen”, explica Crusellas.
Per a la selecció, també van a festivals, “sobretot al Film Art de Hong Kong, al març, el gran mercat asiàtic” i fan “recerca de les noves pel·lícules d’autors que ja han estat aquí”.
El cinema oriental és poc conegut a Catalunya, explica el director de FesNits: “La producció que tenen és tan ingent que ens arriba poquíssim i sempre són els que han destacat en algun festival o per un nom conegut. Corea està de moda, que Parásitos guanyés a Canes i als Oscar li ha donat una gran empenta. Gràcies a plataformes i cicles es coneix molt, però són grans de sorra d’una muntanya altíssima.” En aquest sentit, la feina del festival “és anar obrint finestres perquè la gent conegui més cinema, a banda del més reconegut”.
Quim Crusellas subratlla l’autenticitat de molts films asiàtics: “Fan molt cinema per a consum intern. A la Xina, hi ha tanta gent que en tenen prou amb el seu públic. Per això tenen tanta autenticitat aquests cinemes, sobretot el xinès, l’indi i el japonès, perquè són per a un mercat local molt gran i en veure-les des de fora tenen un component exòtic, meravellós i diferent, sedueixen.”