El so mestís de Medellín

El Festival de Cap Roig va obrir divendres, amb Sebastián Yatra, la seva edició més colombiana, que inclourà també Camilo i Morat. És una aposta significativa per una de les grans potències musicals llatinoamericanes del segle XXI, amb els seus sons alhora mestissos, urbans i càlids que estan conquerint el món. Yatra, com Camilo, és originari de Medellín, la segona ciutat de Colòmbia i un nucli fort musicalment parlant: allà va néixer a final dels anys vuitanta el grup Ekhymosis, que va derivar del trash metal fins al pop rock d’aires llatins. Un dels seus fundadors va ser Juanes i, entre els guitarristes que han passat per la seva formació, hi havia Toby Tobón, ara peça clau de la banda de Yatra, amb una estructura clàssica de grup de rock (guitarra, baix, bateria i teclats) i un so molt contundent, que despista si tenim en compte que aparentment Yatra juga en una altra lliga, sorgit del reggaeton i amb tendència clara a la balada romàntica.

Per això, a Cap Roig va sobtar que els vint minuts de retard amb què va començar el concert s’ocupessin amb gravacions de Shakira i de Sum 41, la banda canadenca de metal alternatiu, però tot va adquirir sentit quan els músics del grup, de negre rigorós, van atacar Melancólicos anónimos a un volum brutal. Després la cosa es va anar normalitzant i va anar entrant dins l’espectre del pop llatí més convencional, incloent-hi les coreografies de dues ballarines i dos ballarins, als quals s’afegia Yatra tot sovint amb solvència contrastada. A més, Sebastián Yatra ja ha acumulat tants èxits amb els seus tres àlbums que es pot permetre deixar anar un dels més destacats, Tacones rojos ja com a tercera cançó de la nit, fent aixecar de manera entusiasta tot el públic que omplia l’auditori de Cap Roig, incloent-hi una tal Victoria Federica, neboda del rei d’Espanya.

Entre demostracions de breakdance, pirotècnia, canvis de vestuari, samarretes llançades a la platea, passejos entre el públic en èxtasi i llargs parlaments de Yatra, molt sincers però una mica pesats, van anar passant els hits com ara Por perro i Traicionera, amb la gran coral formada per centenars de fans. El cantant va fer una pausa rítmica per tocar sol al piano Cómo mirarte, la nova Contigo (gravada amb Pablo Alborán, que també visitarà Cap Roig”) i Devuélveme el corazón. Sebastián Yatra es va posar romàntic i transcendent i va declarar que ell no se sent d’aquesta època i que des dels dotze anys el que sempre ha volgut fer són cançons d’amor, quan tot al seu voltant era reggaetón. O sigui, que ell no volia caure en la temptació però la vida és així.

El ritme es va reactivar amb Dharma que va cantar amb Rosario, ella des de la pantalla, i la va enllaçar amb No estamos lokos de Ketama, demostrant que la cosa rumbera tampoc no li és aliena. A l’equador d’un concert que es va apropar a les dues hores amb una vintena de temes, va sonar Ya no tiene novio amb una sorprenent inserció del Give It Away de Red Hot Chili Peppers, i Un año va acabar amb una exhibició de guitarra aflamencada de Tobón. Després d’una pregunta inesperada (“A qui li agrada el rock’n’roll?”) va arribar un altre duet virtual, Las dudas, amb Aitana. Perquè tot és possible a l’univers musical de Yatra, no se sap si perquè és així com sona el so mestís de Medellín o, simplement, perquè la indefinició estilística és la tendència del segle XXI. Per acabar el concert com una gran festa, van sonar Robarte un beso (Yatras la va gravar amb Carlos Vives, pioner en la posada al dia de ritmes colombians com ara la cumbia i el vallenato), Chica ideal i, després de recordar breument la noia de tacons vermells que balla reggaetón, una Pareja del año final que va confirmar la comunió absoluta entre Sebastián Yatra i el públic de Cap Roig.