Cultura

I els 'papers', Sr. ministre?

César A. Molina triga tres setmanes a respondre per carta la petició de Tresserras de reunir-se per pactar el calendari

El ministre de Cultura, César Antonio Molina, realment no té pressa per tornar els dos milions de documents espoliats pel franquisme a Catalunya. Mentre que públicament afirma que es farà el més ràpid possible –ho va dir a Frankfurt la setmana passada–, la crua realitat és una altra. El departament de Cultura de la Generalitat va rebre fa uns dies la missiva de resposta a la petició, formulada el 19 de setembre, també per carta, pel conseller Joan Manuel Tresserras, de reunir-se amb el ministre per pactar un calendari de retorn i fer complir així la llei aprovada a les Corts el novembre del 2005, aviat farà dos anys.

En la seva resposta, a la qual ha tingut accés l’AVUI, el ministre afirma que els arxivers del departament estan fent la “revisió del llistat enviat per la Generalitat”, un llistat que està fet fa un any. De fet, la seva predecessora, Carmen Calvo, ja donava la mateixa excusa fa quatre mesos. En la seva missiva, el ministre insisteix, igualment, a lligar el retorn dels papers de Salamanca amb la creació del Centro de Documentación de la Memoria Histórica a la ciutat castellana. Molina afirma que la fundació d’aquest futur centre és “un procés coincident amb alguna de les accions que té a veure amb els papers de Catalunya” i avisa el conseller Tresserras que està treballant en els dos fronts i que, quan hi hagi alguna novetat, ja el citarà per parlar-ne.

Fonts del departament de Cultura consideren la resposta una “fugida d’estudi”, una tàctica de “dilació” i una manera de negar “el diàleg directe” a què obliga la llei del retorn del novembre del 2005, que preveia la posada en marxa d’una comissió mixta un cop identificats els documents. Tresserras no té cap intenció d’abaixar la guàrdia i, de fet, encapçalarà la presència governamental a l’acte festiu i reivindicatiu convocat per la Comissió de la Dignitat per demà al Palau Sant Jordi. Serà l’acte més massiu fet mai per aquesta plataforma, que funciona des de fa 6 anys. El seu rol ja va ser decisiu per al retorn dels papers de la Generalitat, però ara falta el gruix de documents referits a particulars, entitats, partits polítics i sindicats. De fet, el conseller Tresserras pretenia entrevistar-se amb el ministre acompanyat dels representants de la Comissió, extrem sobre el qual Molina passa totalment per alt en la seva resposta.

10.000 assistents
En l’acte de demà a la tarda, que té una durada prevista de dues hores i al qual la Comissió espera una assistència de més de 10.000 persones –la capacitat del recinte serà de 12.000–, per part del govern català també hi assistirà la consellera Montserrat Tura i el conseller Francesc Baltasar. “Estem satisfets per aquesta triple presència que inclou les tres sensibilitats polítiques del govern", va dir ahir Toni Strubell, portaveu de la Comissió.

Tot i el fet que l’acte es focalitzi contra la dilació del govern Zapatero en el retorn dels documents espoliats fa 67 anys, amb la incomoditat que això suposa per al PSC, que aquesta setmana va haver de votar al Congrés contra una moció que reclamava el compliment de la llei del papers, tant des del govern de la Generalitat com des del partit s’ha optat per participar en la mobilització. Així, per part de l’aparell també hi assistiran els diputats Josep M. Balcells i l’antiga consellera de Cultura, Caterina Mieras, que va fer realitat el retorn de la primera remesa de documents.

CDC, que ja ha denunciat la hipocresia d’un PSC que a Catalunya actua d’una manera i a Madrid d’una altra, enviarà al Palau Sant Jordi una àmplia representació encapçalada per Artur Mas, mentre que per a UDC hi anirà Núria de Gispert, entre d’altres membres. Tant ERC com ICV s’han abocat a l’acte i hi van amb els primeres espases: Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura.

Les quatre diputacions catalanes donen suport a l’acte, inclosa la de Tarragona, governada per CiU i PP. Diversos ajuntaments també han aprovat mocions de suport, alguns d’ells també amb els vots dels populars, cas del de Tortosa.

300.000 postals
A més de l’acte, la Comissió ha editat 300.000 postals adreçades al ministre per reclamar-li el retorn dels papers. Les postals tenen com a il·lustració tres cartells republicans de la Guerra Civil que són a Salamanca pendents de retorn, dos del desaparegut Carles Fontserè i un de Pere Català-Pic.

Missatges de personalitats internacionals, l’humor de Toni Albà, la música de Raimon, Maria del Mar Bonet i Pep Sala, el manifest llegit per Josep M. Terricabras, Antoni Basses com a conductor i descendents o representants dels espoliats seran els protagonistes demà al Sant Jordi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.