La fantàstica collita del 82
Fa 40 anys de l’estrena de quatre films clau: ‘E.T., l’extraterrestre’, ‘Blade Runner’, ‘Poltergeist’ i ‘La cosa’. En parlem amb els crítics Àlex Gorina i Àngel Quintana
“El cinema fantàstic és un gènere com qualsevol altre i té el dret de guanyar premis i ocupar llocs de privilegi exactament com tots els gèneres”, opina el crític i periodista cinematogràfic Àlex Gorina, que aquest any celebra els 35 anys del seu programa de cinema de Catalunya Ràdio La finestra indiscreta. Els guardons i reconeixements dels últims anys a títols com ara La forma del agua, o Titane sembla que deixen enrere els prejudicis. “L’important és la qualitat de les pel·lícules, quines són les de referència, les bones de debò –hi afegeix Àlex Gorina–. El cinema fantàstic és un gènere molt maltractat per part de les castes que creen categories.”
La pel·lícula que va trencar barreres, segons Àlex Gorina, va ser 2001: una odissea de l’espai, (1969), de Stanley Kubrick: “Va ser la que realment va obrir els ulls a la humanitat sobre el gènere fantàstic.” Tretze anys més tard, es van estrenar quatre pel·lícules molt diferents del gènere fantàstic que han tingut una profunda influència: E.T., l’extraterrestre, de Steven Spielberg; Blade Runner, de Ridley Scott; Poltergeist, de Tobe Hooper, i La cosa, de John Carpenter. “Són pel·lícules mítiques i totes imperfectes –valora Àlex Gorina–. No en compro cap al 100%. Amb Spielberg em passa molt, només hi ha una pel·lícula o dues seves que em semblin rodones. Blade Runner em costa moltíssim, però la respecto profundament. La cosa m’estimula menys, però entenc que és una pel·lícula que té uns alts i baixos brutals, i Poltergeist té tres o quatre moments gloriosos i la resta ha estat molt mal tractada pel pas del temps.”
Amb tot, “són referents”, reconeix el crític. “És indiscutible que E.T., l’extraterrestre, Blade Runner i Poltergeist són pel·lícules admirades, imitades, a vegades copiades i de gran transcendència. Són obres mestres en el sentit estricte; és a dir, gent que fa una obra i els alumnes volen copiar-la. La cosa no és com aquestes tres pel·lícules, no ha deixat una memòria popular entre la crítica.”
Rebudes molt diferents
La diversitat d’opinions de la crítica i les grans diferències en la rebuda del públic queden reflectides en el quadre de dalt. E.T., l’extraterrestre va ser durant molts anys el film més taquiller de la història (va fer 793 milions d’euros, que ara serien molts més comptant la inflació), mentre que La cosa només va fer 19,6 milions. Entremig, se situen Poltergeist, amb guió de Spielberg (77,2 milions), i Blade Runner (41,7). E.T. és també el film més ben valorat per la crítica (91 sobre 100 a Metascore), seguida de Blade Runner, Poltergeist i La cosa.
Àngel Quintana, crític, col·laborador d’aquest diari i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, ens comenta les seves impressions sobre cada un d’aquests films, que aquest any celebren el quarantè aniversari.
‘E.T., l’extraterrestre’
“Va ser la culminació del gran èxit de Spielberg, que ja venia de fer Tauró, A la recerca de l’arca perduda... –comenta Àngel Quintana–. Més enllà de tractar-se d’una història d’extraterrestres, sempre em va agradar com una gran història d’amistat. És una pel·lícula molt senzilla de plantejament, però molt ben portada, i transmet molt bé aquesta mena de joc d’amistat, entre els nanos que amaguen l’extraterrestre, però també del protagonista amb un estrany. Va obrir la porta no tant a les pel·lícules d’extraterrestres, com a les de bandes d’amics: Els Goonies, Compta amb mi… La vaig veure a la cloenda del Festival de Canes i va ser com una alenada d’aire fresc.”
‘Blade Runner’
“Sempre m’ha agradat, el primer cop, moltíssim, i els últims ha anat perdent, probablement perquè és una pel·lícula d’un gran disseny visual. El 1982 ens aclaparava, no havíem vist mai res semblant, aquella creació de Los Angeles el 2019... Amb el temps és una pel·lícula a la qual he vist més l’artifici. Veig més un gran director en Steven Spielberg que en Ridley Scott. Però reconec el seu gran valor com a innovador, com a creador d’atmosferes visuals, disseny de producció... També va obrir una altra porta als anys vuitanta, a cineastes com ara Terry Gilliam, que brillen més com a dissenyadors de producció que com a cineastes.”
‘Poltergeist’
“És una pel·lícula de terror d’un director de prestigi, Tobe Hooper, que venia de fer La matança de Texas. Se n’havia parlat molt en el seu moment. Poltergeist portava el segell de l’Spielberg, però fa temps que no la veig, no sé si aguanta o no el pas del temps. En tot cas, la metàfora d’alguna cosa maligna que surt de la pantalla de televisió i que se’ns emporta transmetia una cosa amb un punt innovador, com David Cronenberg va fer més o menys en la mateixa època amb Videodrome.”
‘La cosa’
“M’ha passat el contrari que amb Blade Runner, en el seu moment no li vaig donar gaire importància, tot i que m’agradava el seu director, John Carpenter, en films com ara Halloween, Assalt a la comissaria del districte 13, La boira... La cosa em va semblar una pel·lícula de terror que estava bé, però l’he tornada a veure i m’ha agradat moltíssim. Tenia molt de Howard Hawks, d’uns personatges en un lloc aïllat que, mentre estan en contacte amb la mort, disfruten emborratxant-se i fent altres coses. Amb el temps s’ha anat considerant com una de les millors pel·lícules de John Carpenter, més bona que la versió que va fer Howard Hawks.”