Una panoràmica de Setcases

El orígens, la geologia, la geografia, la flora i la fauna del municipi de Setcases es tracten en un ampli i exhaustiu treball que Miquel Perals (Setcases, 1941) acaba de publicar amb el títol de Setcases. Geografia natural d’un espai únic (Editorial Gra de Fajol). És el primer lliurament d’una trilogia sobre la història d’aquest municipi ripollès que el mateix autor té previst completar els pròxims anys.

Perals (un enginyer i economista apassionat per la història i el patrimoni de la Vall de Camprodon) posa especialment l’accent en la toponímia, víctima –assegura– d’una sèrie d’errors de les últimes dècades. “Es confon el pic de la Dona amb el pic de Bacivers, que és molt important perquè és el més septentrional del Ripollès; o diuen Gra de Fajol Petit i Gra de Fajol Gran, quan en realitat són el de Baix i el de Dalt”, posa d’exemple en declaracions a aquest diari. En la seva opinió, mentre hi havia pastors en aquestes muntanyes la toponímia es va mantenir, però en desaparèixer aquest ofici s’han anat introduint noms inventats. “Fins i tot es va crear una llegenda sobre el coll de la Marrana partint de la base que marrana és una truja, quan en realitat marrana fa referència a la femella del marrà, és a dir, una ovella”, hi afegeix.

El lector hi trobarà capítols dedicats als rius, les inundacions (la primera documentada és del segle IX), la petjada de les glaciacions, els molins fariners, les mines, la fauna (des d’amfibis fins a peixos, passant per mamífers o mol·luscs), la flora... sempre amb imatges de gran interès. Amb relació a la flora, Perals hi aporta una biografia del botànic Joan Isern i Batlló centrada sobretot en la seva relació amb Setcases, on va néixer el 1821. D’altra banda, els aficionats a les anècdotes gaudiran del capítol dedicat al desconeixement que al llarg de la història hi ha hagut sobre el lloc de naixement del Ter, que no es va identificar com a Ulldeter fins ben entrat el segle XIX.

El pròleg l’ha escrit Josep Maria Roig Rosich, professor emèrit d’història contemporània de la URV. “És un llibre –afirma Roig Rosich– que, a part dels seus valors intrínsecs, en té un de gens menyspreable i és que ens fa agafar ganes de conèixer i trepitjar els paisatges dels quals ens parla, i és que Miquel Perals ho coneix tot i ho estima molt.”